Aspectes psicosocials de la migració: processos psicològics i espais d'atenció. Imaginari, dol i estrès en el món migratori. L'acció del treball social vers el col·lectiu d'immigrants: de l'exclusió a la inserció?

[cat] La tesi s’apropa al fet migratori mitjançant dos actors principals, que configuren els objectius generals del l’estudi, les persones immigrants i les seves trajectòries i els treballadors socials que sovint els atenen. Les referències teòriques deriven de disciplines diverses, com la psicoanàlisi, en concret les nocions d’imaginari i de dol; l’estrès, concepte extern al cos teòric esmentat i referit a les modificacions físiques i psíquiques d’un organisme sotmès a situacions de tensió variables, i finalment, les nocions d’inserció, vulnerabilitat i desafiliació, procedents de la sociologia, les qual permeten dibuixar trajectes bidireccionals per l’espai social. Altrament, s’analitza l’acompanyament i escolta que, des del Treball social, es fa a les trajectòries de les persones immigrants i les eines de la professió per l’abordatge d’una qüestió específica. Aquests objectius han estat plasmats en diferents hipòtesi. La metodologia emprada en la recerca ha estat de caire qualitatiu, entenent que aquesta aportava una imatge més propera l’objecte d’estudi. S’han emprat tres tècniques diferents, dues adreçades a les persones immigrants, l’estudi de cas i l’entrevista, i la tercera, els grups de discussió, referida als professionals. S’analitzen sis casos, treballats en diferents temps pel signatari de la tesi, quatre com a professional del treball social i dos com a psicòleg; catorze entrevistes a immigrants extracomunitaris de diferents procedències: Quatre del nord d’Àfrica, cinc de l’Àfrica subsahariana i cinc d’Amèrica Llatina. Finalment s’ha treballat amb les aportacions de dos grups de discussió, un de persones vinculades al fet migratori, anomenat grup d’experts, i un segon grup de persones que tot i trobar-se el fet migratori, no l’havien abordat o de manera exclusiva o de manera intensa. Per l’anàlisi de la informació s’ha emprat un sistema de categories el qual s’ha estabilitzat progressivament a mesura que avançava la recerca. L’anàlisi de la informació obtinguda té varis subapartats, en un primer es treballen casos i entrevistes per separat. El segon ítem es refereix als professionals del treball social i analitza, també per separat, els continguts extrets de cadascun dels grups de discussió. Un darrer punt d’aquest apartat pren les categories com a unitat d’anàlisi, en relació a les hipòtesi plantejades, permetent aquesta darrera tasca el creuament de les dades globals obtingudes. Entre els resultats més remarcables s’ha d’esmentar la discordança entre la representació originaria i la derivada els transit migratori, essent la primera un marc idealitzat. Aquesta discordança genera percepcions diverses i contraries entre la persona immigrant i els familiars que rauen en origen. L’imaginari en tant expectativa és susceptible de noves significacions derivades de la transició migratòria. Un fet que ha erosionat les representacions originàries ha estat l’anomenada crisi econòmica, que s’ha addicionat als estressors que van, sovint, aparellats al procés. L’elaboració dels processos de dol té temporalitats diferenciades, és però perllongada en el temps, un facilitador d’aquests processos és el suport dels familiars al projecte migratori, mentre que solitud i l’aïllament configuren un entrebanc. La dificultat augmenta notòriament quan la separació implica els fills. Evitar el dolor derivat de les pèrdues implica l’ús de defenses diverses, entre les quals cal comptabilitzar la idealització d’un retorn futur, la negació o l’escissió. L’estrès associat a la transició migratòria i les seves circumstàncies duu aparellades malalties de caire orgànic, que especialment semblen tenir major incidència en els primers moments del procés. La procedència és rellevant, ja que el viatge s’esdevé per algunes persones com a estressor d’altra intensitat. Un dels estressors més assenyalats és la situació d’inseguretat jurídica. Aquesta darrera afecta el procés en tant obstacle. Pel treball social és important la incorporació de la biografia, tradicions i costums dels immigrants atesos al si de l’espai assistencial. L’enquadrament assistencial s’esdevé, en determinades situacions, com eina facilitadora de processos d’interculturalitat, de contenció de l’estrès i d’escolta del dol. Aquest espai d’atenció requereix formació i suports, tanmateix, no sembla necessitar la mediació intercultural. De les situacions d’irregularitat administrativa en deriva manca d’atenció, especialment des de les àrees bàsiques d’atenció primària. Contràriament, el suport des del tercer sector es presenta de manera clara i generalitzada.[eng] This thesis attempts an approach to the migration phenomenon by using two of the main factors that form the general aim of the study: first the immigrants and their experiences on one hand and the social workers that assist them on the other. The theoretical references come from different disciplines such as Psychology, Psychoanalysis and Sociology; the essential concepts are imaginary, mourning, stress, inclusion, vulnerability and discrimination. Besides these, there is also an analysis of the work carried out by social services, how they counsel and assist immigrants with their life experiences and the tools and skills used in solving each specific issue. These goals appear in various hypotheses along the thesis. The research methodology used is qualitative, applying three different techniques: case study, in-depth interview (both carried out with immigrants) and discussion groups (professionals). The object of study is 6 cases, 14 interviews and two discussion groups. To analyse the information it has been divided in categories and these categories changed and adjusted as the work progressed. The analysis of the information obtained is divided in various subcategories; in the first category case study and interviews are treated separately. The second item is related to social work professionals and analyses, also separately, the ideas obtained from each one of the discussion groups. A last item in this section takes each category as a unit for analysis, in relation to the hypotheses presented, thus enabling the final task of cross-analysing the total data obtained. One of the most remarkable results of these analyses is the discrepancy between the idealization of the country of origin and its resulting representation after the migration. Development of mourning is prolonged along different time stages. With family support these stages can become shorter and easier to deal with, but on the other hand the process becomes again more difficult when migration involves children. The stress created by the migration process and its circumstances, are subsequently the cause of physical illnesses that seem to have more impact during the first stages of the process. The country of origin is relevant in the study since the journey can be more stressful for different people coming from different points in the world. Illegal or irregular status in the country of arrival is one of the stress factors mentioned more often. Within Social Work practice is important to take in account the biography, traditions and customs of immigrants assisted at the centres. This assistance consists often in facilitating processes of cross-cultural understanding, stress control and mourning counselling. As a result of their illegal situation or lack of sufficient documentation, immigrants endure lack of assistance, especially in primary care. In opposition to the public sector it becomes clear that the strongest support to the immigrant community comes from the third sector (as in voluntary sector).