Perfils de participació a la xarxa dels estudiants universitaris: Pràctiques socioculturals i repercussions en l'aprenentatge

[cat] L'aparició d'una nova societat, la societat digital, ha modificat els patrons de comunicació i interacció entre les persones, transformant així tots els àmbits de la societat: el polític, l'econòmic, i també l'educatiu. Gran part de la informació i el coneixement ha estat digitalitzada, i qualsevol usuari pot crear, transformar i compartir informació amb qualsevol persona o grup de persones. L'aprenentatge al llarg de la vida, ara més que mai, està a l'abast de qualsevol. Però les competències i habilitats que s'han d'adquirir per poder aconseguir aquest aprenentatge estan en constant debat. L'alta freqüència de participació dels joves a la xarxa ha provocat que en determinats moments es donessin per suposades les altes competències digitals dels joves, però la literatura ens diu (Kennedy, 2008, 2010; Gros, García i Escofet, 2012) que això no és així. No tots els joves tenen un alt empoderament de les TIC, ni tampoc les institucions educatives han integrat les tecnologies acompanyades de pedagogies emergents, amb elements com la ubiqüitat, l'obertura o la participació en comunitats. La recerca que es presenta pretén abraçar aquesta situació, posant en el punt de mira la veu de l'estudiant i la seva participació a la xarxa. Per això, l'objectiu principal d'aquest estudi és analitzar les pràctiques i espais digitals de participació a la xarxa on la tecnologia actua com a mediadora de l'aprenentatge dels estudiants universitaris. Pel que fa l'estructura d'aquesta recerca, els tres primers capítols de la investigació estan destinats a situar l'estat de la qüestió. En el primer s'analitza l'evolució de l'anomenada societat en xarxa i la interacció dels ciutadans, amb les noves formes de comunicació, de crear coneixement i compartir la informació. A més, es profunditza en el concepte de la identitat digital dels ciutadans, que té tendència a ser cada cop a fusionar-se amb la identitat física, i per tant ser una identitat híbrida. Seguidament, es focalitza en els joves i les seves pràctiques a la xarxa, concretament com en l'inici de la revolució digital se'ls va atribuir competències digitals pel fet d'haver nascut dins d'aquesta era, i actualment s'ha fet evident que no tots els joves tenen un perfil competent relacionat amb les TIC. Finalment, en el tercer capítol s'entra directament en l'àmbit educatiu per veure les tendències educatives més rellevants relacionades amb l'ús de tecnologia digital. En el quart capítol es descriu el paradigma de recerca, un enfocament fenomenològic que pretén comprendre els perfils dels estudiants que realitzen activitats a la xarxa, així com les eines i espais digitals que utilitzen en diferents contextos, amb la particularitat d'interpretar-ho a partir de la seva pròpia experiència subjectiva. Els dos mètodes emprats en la recerca són l'enquesta, que de forma quantitativa pretén analitzar els usos de determinades eines digitals per part dels universitaris, i el DEM (Day Experiència Method), que permet profunditzar amb una mirada qualitativa les pràctiques a la xarxa dels estudiants. Finalment en el capítol cinc i sis es descriuen els resultats, així com la discussió d’aquests, i es presenten les conclusions de tota la recerca, així com les limitacions i línies futures. Els resultats apunten a que la integració de les tecnologies per part dels universitaris no és visible en tots els àmbits ni entre tots els estudiants. Els universitaris participants en la recerca se situen en diferents perfils de participació a la xarxa. D’aquesta manera, la universitat i els docents han de tenir en compte aquesta diversitat de competències i usos de les TIC per part dels estudiants a l’hora de crear activitats o estratègies pedagògiques[eng] A high level of participation of young people in networks has induced us to assume that young people have high digital skills, but the literature show us that it is not like that. Not all young people have high competences in ICT, moreover, the educational institutions haven't integrated the technologies followed by emergent pedagogies and elements like ubiquity, opening and participation in the communities.The following research tries to include this situation, making the voice of the students the main point of focus. The main goal of this research is to analyze practices and digital spaces of participation in the network, where the technology acts as an intermediary for university student learning.First of all, it analyzes the evolution of the digital society and the interaction of the population, with new ways of communication to create knowledge and share information. Following that, it focuses on the young population and their practices on the network, questioning their knowledge on ICT. Finally we analyze in more detail the educational context to see the most important educative trends in relation to the ICT use.The research has a phenomenological point of view, with the intention to understand the profile of these students that do activities on the network, as well as the tools and digital spaces that they use in different contexts. Particularly, focusing the understanding on their own subjective experiences. The method used in the research to get the information has been a survey, analyzing quantitatively the use of some digital tools by the students; and using DEM (Day Experience Method), to let us see in more depth and qualitatively the students' practices in the network.The results show that the students' integration of the technologies is not visible in all the environments nor in all the students. The participants in the research are classified in different profiles of network participation. In this way, the university and the professors have to bear in mind this diversification of skills and use of the technologies from the students when planning or creating activities or pedagogical strategies for learning and teaching proces