El Congrés Eucarístic de Barcelona de 1952 i el nacionalcatolicisme en la consolidació del franquisme

Treballs Finals de Grau en Història, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Antoni VivesLa celebració del XXXV Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona l’any 1.952, va representar l’acte de major esplendor del nacionalcatolicisme a nivell internacional. El règim franquista necessitava projecció internacional i l’Església li va ajudar, facilitant-li l’obertura exterior a partir d’un fet fins a cert punt inesperat. Convocat pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaus en el transcurs de la Santa Missió de l’any 1.951, el Congrés Eucarístic Internacional el 1952, constituí un gran esdeveniment, que suposaria una evident consolidació del franquisme, tant a nivell exterior com interior, i una gran projecció internacional de Barcelona. Són objecte d’aquest estudi, per la seva interrelació: la ideologia del nacionalcatolicisme com a marc de referència del Congrés, la seva implantació a Catalunya, el propi Congrés, el Patronat de les vivendes i la resistència catalana. No s’arriba, en l’horitzó temporal, més enllà de l’any 1.953, clau en la consolidació del franquisme. Es l’any del Concordat, i de la signatura dels acords amb els Estats Units, però també de la concepció de l’idea de creació del CC al camp opositor catòlic català