El Valeri Màxim d’Antoni Canals: estudi i edició (llibres I-V)

[cat] Aquesta tesi doctoral conté l’única edició crítica fins ara realitzada dels llibres I-V del Valeri Màxim d’Antoni Canals, això és la traducció catalana dels Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim, que el dominic valencià ja tenia enllestida en 1395. La nostra edició té en compte els nou testimonis, tots ells manuscrits, que transmeten l’obra íntegrament o en la seva major part. A banda d’aquests còdexs, hi ha una altra còpia de la qual només s’han conservat sis folis, amb fragments del novè llibre. L’edició inclou un aparat de variants en el qual es reflecteixen les lliçons bandejades del text editat i un aparat de notes que analitza especialment les interpolacions introduïdes pel dominic en la traducció i la seva procedència. En aquest sentit, aquesta tesi aporta informació sobre una nova font, no localitzada anteriorment, el comentari medieval de Dionís de Borgo San Sepolcro. L’exposició d’aquest monjo agustinià no només fou emprada directament per Antoni Canals, sinó que també influí decisivament en el comentari d’un frare dominic anomenat Lucas. Tal com ha demostrat Gemma Avenoza en diversos estudis, aquesta darrera font també fou utilitzada al Valeri Màxim de Canals. Aquesta tesi doctoral també presenta per primera vegada un stemma codicum que estableix les relacions de parentiu entre els diversos testimonis manuscrits conservats, tots del final del s. XIV o del s. XV. Es tracta d’un stemma provisional en el sentit que només es fonamenta en la part que editem, és a dir, els primers cinc dels nou llibres que conformen el Valeri Màxim. Per altra banda, incloem també una descripció codicològica, no només de cada un d’aquests manuscrits sinó també d’uns folis solts conservats a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, que contenen fragments del llibre IX de la traducció de Canals, raó per la qual no han estat contemplats en l’edició ni en l’stemma. També s’ha descrit codicològicament el ms. 7540 de la Biblioteca Nacional de España, que transmet la còpia llatina dels Dicta i el comentari de Fr. Lucas que consultà el dominic valencià per realitzar la seva traducció. En molts casos, les lliçons d’aquestes fonts llatines han estat determinants per destriar en el text català les bones lliçons d’aquelles que són espúries. A banda de l’edició, la tesi inclou un estudi introductori en el qual s’analitzen alguns aspectes de la figura del dominic i de la seva obra, sobretot del Valeri Màxim. Tot fonamentant-nos en les aportacions d’altres estudiosos, també presentem una biografia de Canals i un panorama sobre la seva producció textual. Per a copsar la importància de l’original traduït, presentem una taula en la qual s’indiquen els episodis dels Dicta reproduïts en obres escrites en llengua catalana als s. XIV-XV. Pel que fa a l’arromançament dels Dicta fet per Canals, es contextualitza aquesta obra, en primer lloc dins del marc europeu del moment i, en segon lloc, dins de la tradició literària catalana. Després s’analitza més particularment el text d’aquesta obra tot acarant-lo amb l’original llatí i delimitant les interpolacions afegides pel dominic, que en la seva major part deriven dels comentaris medievals de Dionís de Borgo San Sepolcro i Fr. Lucas. També s’analitza el Valeri Màxim des d’una perspectiva lexicogràfica, tot remarcant les aportacions del dominic al desenvolupament de la llengua catalana –aquest apartat es basa principalment en les aportacions precedents d’Emili Casanova–. Així mateix, establim una taula comparativa de les grafies dels manuscrits, centrada en les vocals àtones i les consonants palatals i postalveolars. Per facilitar la localització de passatges concrets de la traducció de Canals, incloem un índex dels antropònims, topònims i gentilicis que apareixen als primers cinc llibres. Per últim, incloem unes conclusions finals i una bibliografia que aspira a proporcionar un estat de la qüestió degudament actualitzat de tots els aspectes que acabem de mencionar.[eng] This doctoral dissertation contains the first critical edition of books I-V of Antoni Canals’ Valeri Màxim, this is the Catalan translation of Valerius Maximus’ Dictorum factorumque memorabilium. This translation was already completed in 1395. This edition takes into account the nine medieval manuscripts transmitting completely or partially books I-V. It also includes a critical apparatus with the rejected variants and an apparatus of notes to analyze interpolations introduced by the Dominican friar and their origin. In this sense, we provide information on a new source of this Catalan translation: the medieval commentary of Dionysius de Burgo Sancti Sepulchri. We also include the first stemma codicum relating the nine manuscripts, all dated between the end of fourteenth century and the fifteenth century. Apart from the edition, we study some aspects of Antoni Canals and his work. Always taking into account previous contributions, we present a biography of this Dominican friar and an overview of his textual production. To understand the importance of the original translated, we have prepared a table indicating the episodes of Dicta taken up in medieval Catalan literature. Moreover, Canals’ translation of Dicta is contextualized first within the European framework and secondly within the Catalan literary tradition, and it is compared not only to the original Latin but also to Dionysius and Lucas medieval comments, from which we study interpolations added by the Dominican. It is also highlighted the Valeri Màxim‘s contributions to the lexicographical development of the Catalan language, and it is established a comparison chart showing several spellings of manuscripts to represent unstressed vowels and palatal and postalveolar consonants. To facilitate the location of specific passages of Canals’ translation, we include an index of personal and geographical names included in the first five books. Finally we set out some general conclusions and a bibliography providing a current state of all aspects mentioned above