Sur l’Incendi histoire et fiction

El relat « L’incendi » del recull Col·locació de personatges en un jardí tancat, té com a tela de fons un esdeveniment dramàtic del qual tots els cerdans n’han conservat el record : l’incendi de la casa Vigué de Puigcerdà el 8 de febrer de 1956. L’objecte de la comunicació és de confrontar els trets històrics marcants de la frontera cerdana, la memòria dels testimonis i la ficció elaborada per Jordi Pere Cerdà. L’escriptor, amb els mitjans que són els seus, dóna admirablement compte de la veritat profunda d’una època. Ha sabut palesar la solidaritat que la frontera no ha pogut trencar mai i retrobem ben bé la humanitat i la lucidesa del poeta cerdà.La nouvelle « L’incendi » du recueil Col.locació de personatges en un jardí tancat, a pour toile de fond un événement dramatique dont tous les Cerdans ont gardé la mémoire : l’incendie de la casa Vigué de Puigcerdà, le 8 février 1956. La communication confronte les traits historiques marquants de la frontière cerdane, la mémoire des témoins, et la fiction élaborée par Jordi Pere Cerdà. L’écrivain avec ses moyens propres rend compte admirablement de la vérité profonde d’une époque. Il a su rendre la solidarité que la frontière n’a jamais pu briser et nous retrouvons bien là l’humanité et la lucidité du poète cerdan.La novèla « L’incendi » del recuèlh Col·locació de personatges en un jardí tancat, a coma tela de fons un eveniment dramatic que tots los cerdans n’an servat lo remembre : l’incendi de l’ostal Vigué de Puigcerdà, lo 8 de febrièr de 1956. L’objècte de la comunicacion es de confrontar los traches istorics marcants de la frontièra cerdana, la memòria dels testimònis e la ficcion elaborada per Jordi Pere Cerdà. L’escrivan, amb sos mejans pròpris, presenta d’un biais remirable la vertat prigonda d’una epòca. A sabut restituïr la solidaritat que la frontièra a pas pogut jamai copar e retrobam clarament l’umanitat e la luciditat del poèta cerdan