Jordi Pere Cerdà. L’autre frontière, entre désert et oasis

A partir del coneixement de l’home i de l’obra, a partir de textos recents (entrevistes, intervencions en col·loquis), hem pensat que Jordi Pere Cerdà parlava d’una altra frontera, diferent de la frontera geogràfica o política. Haver topat amb el text de la filòsofa H. Arendt (Del desert i dels oasis) ens ha permès de fer certes relacions, que arrisquem aquí, i que mostren que el pensament i l’acció de Cerdà il·lustren la crisi profunda de la Modernitat. La frontera de la qual es tracta aquí, és la que existeix entre la possibilitat de construir un món humà comú (a la qual pensem que la vida i l’obra de Jordi Pere Cerdà s’afanyen) i totes les forces que arrosseguen cap a la intolerància, l’exclusió, el totalitarisme més o menys disfressat. Dir que la catalanitat, la difusió de la llengua i de la cultura catalana podien ésser un lloc d’aquesta crisi hauria estat una banalitat. Mostrar que l’obra de Jordi Pere Cerdà constituïa una resposta conforme als valors d’obertura, de tolerància, de democràcia que garanteixin la construcció del món humà comú (com a contribució catalana i dels catalans a aquest projecte universal) era quelcom que s’havia d’emprendre.A partir de la connaissance de l’homme et de l’œuvre, à partir de textes récents (entrevues, interventions dans des colloques), nous avons pensé que Jordi Pere Cerdà parlait d’une autre frontière, différente de la frontière géographique ou politique. La rencontre avec le texte de la philosophe Hannah Arendt (Du désert et des oasis) nous a permis certains rapprochements, que nous risquons ici, et qui montrent que la pensée et l’action de Cerdà illustrent la crise profonde de la Modernité. La frontière dont il s’agit ici est celle qui existe entre la possibilité de construire un monde humain commun (à laquelle s’attache, pensons-nous, la vie et l’œuvre de Jordi Pere Cerdà) et toutes les forces qui entraînent à l’intolérance, l’exclusion, le totalitarisme plus ou moins déguisé. Dire que la catalanité, la diffusion de la langue et de la culture catalane pouvaient être un lieu de cette crise aurait été une banalité. Montrer que l’œuvre de Jordi Pere Cerdà constituait une réponse conforme aux valeurs d’ouverture, de tolérance, de démocratie qui garantissent la construction du monde humain commun (comme contribution catalane et des catalans à ce projet universel) était à entreprendre.A partir de la conneissença de l’òme e de l’òbra, a partir dels tèxtes recents (entrevistas, intervencions dins collòquis), avèm pensat que Jordi Pere Cerdà parlava d’una autra frontièra, diferenta de la frontièra geografica o política. La descobèrta del tèxt de la filosòfa H. Arendt (Del desèrt e dels oasis) nos a permetut certans raprochaments, que prepausam aicí e que mòstran que la pensada e l’accion de Jordi Pere Cerdà illustran la crisi prigonda de la Modernitat. La frontièra de què se tracta aicí es la qu’existís entre la possibilitat de bastir un monde uman comun (a la quala s’estaca, pensam, la vida e l’òbra de Jordi Pere Cerdà) e totas las fòrças que menan a l’intolerància, l’exclusion, lo totalitarisme mai o mens desguisat. Dire que la catalanitat, la difusion de la lenga e de la cultura catalanas podián èstre un lòc d’aquesta crisi seriá estat una banalitat. Caliá mostrar que l’òbra de Jordi Pere Cerdà constituïssiá una responsa a las valors d’obertura, de tolerància, de democracia que garantísson la construccion del monde uman comun (coma contribucion catalana e dels catalans a aqueste projècte universal)