L'oblit: El dret a ser diferent… d'un mateix. Una reconsideració del dret a ser oblidat

Aquest article proposa una nova conceptualització del dret a ser oblidat, argumenta a favor de la seva construcció teòrica i aplicació concreta emparades en el dret a la identitat. Des d'aquesta perspectiva, l'article pretén llançar una nova llum sobre el dret a ser oblidat per contribuir a una conceptualització i una aplicabilitat més desenvolupades al mateix temps que n'aclareix l'àmbit d'aplicació. Basant-se en la distinció entre el dret a la identitat i el dret a la privadesa, l'article presenta els avantatges de relacionar el dret a ser oblidat amb el dret a la identitat. Amb aquesta conceptualització basada en el dret a la identitat, s'afirma que el dret a ser oblidat també s'ha d'aplicar al contingut generat pels usuaris i la informació tractada per a finalitats personals eliminant l'exempció per a activitats domèstiques establerta en la Directiva europea sobre protecció de dades. L'article sosté que el dret a l'oblit, emmarcat com a part del dret a la identitat personal, també ha d'abordar fets públics i informació, oferint una justificació racional i més forta amb la qual aconseguir un equilibri millor i més just amb el dret a la llibertat d'informació amb el qual competeix. En l'article es comenten els conflictes de drets més rellevants que el dret a ser oblidat haurà d'abordar, és a dir, el conflicte amb la llibertat d'expressió i el conflicte amb la necessitat de preservar la memòria social. Com a ramificació del dret a la identitat, el dret a ser oblidat es presenta com el dret a ser diferent, no dels altres sinó d'un mateix, és a dir, del que un era abans. El dret a ser oblidat també subratlla el procés de creació d'identitat no solament constructiu, sinó també desconstructiu.