L'art i la seva educació en l'era de la hipermediació digital

Amb la implantació de les noves tecnologies digitals de la informació i la comunicació, el desenvolupament de la nostra vida quotidiana, en els seus múltiples aspectes socials, ha variat considerablement. Aquest fet ens fa recapacitar sobre l'adaptació de les estructures tradicionals als usos que imposa el nou paradigma digital. Un procés que, en el cas concret que ens afecta, té com a objectiu assimilar, acceptar i tornar a articular l'ensenyament de l'art en funció de la variació que han sofert les pràctiques artístiques, sincròniques al canvi social que ha provocat la hipermediació en la qual ens veiem inserits. Una raó instrumental que, en la seva assistència perpètua als processos artístics i la hibridació necessària amb aquests darrers, ens obliga a replantejar-los per adequar una educació harmònica. Per a això, és necessari revisar el moment actual que travessa la societat, l'art i l'educació, sobre la base del seu qüestionament i una possible reactualització que vibri en l'onda del sentir propi del temps present. Volem emfatitzar en aquest article, per tant, el gran pes que ostenta un món digitalment hipermediat per a la transformació de les pràctiques artístiques. A més, volem cerciorar-nos de la necessitat d'una nova educació que tracti de fer-se ressò d'aquests comportaments, establint una estratègia oberta a la convergència i la interacció dels diferents agents en joc