Literatura digital i materialitat. Com es llegeix

A partir de consideracions sobre la «desmaterialització» d'obres «informacionals» desenvolupades a l'Argentina els anys seixanta del segle xx, l'article basteix un pont cap a les materialitats de les arts digitals contemporànies, en particular de la literatura digital. Sobre aquesta base es discuteixen diferents aproximacions a com es llegeix, qüestionant les concepcions idealistes de la literatura que només la conceben com a contingut abstracte. Se sosté que en la recuperació de la materialitat de la literatura digital intervenen, entre altres factors, la tradició de la poesia concreta –tot i que majoritàriament visual i no tant sonora– i les mirades atentes a diverses materialitats més «inassolibles», i no obstant això, concretes, com les del codi informàtic. Així, es planteja una perspectiva d'articulació entre lectures de materialitats perceptibles i intel·ligibles, que reconegui la confluència de les maneres de donar sentit a la cultura digital sense deixar de banda el treball artístic que posa en relleu la paraula. Finalment, es proposa una forma de lectura col·laborativa, articuladora i localitzada que permeti posar en evidència que les maneres crítiques de llegir no són universals, tot i que es tracti d’una comunitat acadèmica globalitzada