La nova materialitat de la pols

Aquest text s'ocupa de la materialitat de la pols, traçant una ruta transversal que va des dels processos d'encerat de les fundes d'iPad a les fàbriques xineses fins a un argument teòric més ampli que examina la materialitat dels mitjans, de les roques a les substàncies químiques. En poques paraules, aquest nou materialisme s'interessa per la diversitat de temps, durades, entrellaçaments i distribucions d'una àmplia gamma d'agències, algunes de les quals no humanes. Per això ens veiem obligats a reflexionar sobre els contextos del nou materialisme d'una manera nova, lleugerament més fluida que no pas simplement assumint que l'especificitat relativa a les bases tecnològiques i científiques de la cultura dels mitjans és automàticament material. En efecte, la materialitat no concerneix solament les màquines, ni tampoc afecta únicament els sòlids o les coses, ni tan sols els objectes. La materialitat es filtra en múltiples direccions, tal com demostren els residus electrònics o els efectes de la contaminació electromagnètica. És transformacional, ecològica i multiescalar