Religion, Imagination and Politics in Post-Carolingian Catalonia (10th – 12th centuries)

Les fonts litúrgiques i hagiogràfiques llancen llum sobre els aspectes múltiples de la investigació històrica: història de les institucions i les seves biblioteques, de la transmissió de texts i llibres, de la reconstrucció dels arquetips i famílies de texts, història de les identitats, història cultural entre d’altres. Els acadèmics catalans han prestat una atenció significativa a les fonts litúrgiques i hagiogràfiques dels segles X al XII que es troben als arxius i biblioteques catalans i de França del sud. Aquesta varietat de fonts inclou els martirologis, llibres importants per l’ús quotidià a les institucions religioses medievals. No obstant això, aquestes fonts mai han estat analitzades a fons a través de la perspectiva de la història cultural i en termes de transmissió de festes i cultes de sants. La tesi presentada comença a omplir aquesta llacuna investigant els sis martirologis d’Ado de Viena, difosos durant el període postcarolíngi a tota la regió catalana. Aquest estudi sobre els martirologis revela com les noves festes litúrgiques i els nous cultes s’integren en la vida religiosa local, com i perquè les formes religioses particulars de veneració dels cultes i dels sants es desenvolupen i com es creen i reconstrueixen les xarxes de comunicació entre les diferents institucions religioses. L’anàlisi de cinc festes que reben la veneració major i més àmplia a la regió catalana (Sant Miquel, Sant Aleix, Sant Guerau, la Passió de la Imatge de Crist i la Transfiguració) llança el llum sobre la forma en què l’expansió dels ideals religiosos reflecteix les necessitats socials i polítiques de la època. Aquesta recerca explora les dades dels martirologis, no només dins del context microhistòric de la situació política y social a la regió catalana, sinó també des del punt de vista més ampli de la sinergia de varis conglomerats multiculturals en els espais mediterranis postcarolingis. La tesi examina el sorgiment, la difusió i l’adaptació de les tradicions litúrgiques per descobrir com aquests cultes poden haver influït en les institucions religioses diferents i haver estat integrats i adaptats a la vida religiosa local. La investigació demostrarà que aquests canvis, presents en els textos litúrgics i hagiogràfics difosos àmpliament, reflecteixen i defineixen les vies principals de transició de les sensibilitats litúrgiques carolíngies i romàniques mitjançant la materialització de la imaginació teològica i sensorial dels contemporanis.Las fuentes litúrgicas y hagiográficas arrojan luz sobre múltiples aspectos de la investigación histórica: historia de las instituciones y sus bibliotecas, de la transmisión de textos y libros, de la reconstrucción de arquetipos y familias de textos, historia de las identidades, historia cultural, entre otras. Los académicos catalanes han prestado una atención significativa a las fuentes litúrgicas y hagiográficas de los siglos X al XII que se encuentran en los archivos y bibliotecas catalanes y del sur de Francia. Entre esta considerable variedad de fuentes se encuentran los martirologios, libros importantes para el uso cotidiano en diferentes instituciones religiosas medievales. Sin embargo, estas fuentes nunca han sido analizadas a fondo a través de la perspectiva de la historia cultural y en términos de transmisión de fiestas y cultos de santos. Esta tesis, titulada "Religión, imaginación y política en la Cataluña postcarolingia", comienza a llenar este vacío investigando seis martirologios de Ado existentes y difundidos en el período postcarolingio en toda la región catalana. Este estudio sobre los martirologios revela cómo las nuevas fiestas litúrgicas y los nuevos cultos se integraron en la vida religiosa local, cómo y por qué se desarrollaron determinadas formas religiosas de veneración y cómo se crearon y reconstruyeron las redes de comunicación entre las diferentes instituciones religiosas. El análisis de cinco fiestas (San Miguel, San Alejo, San Geraldo, la Pasión de la Imagen de Dios y la Transfiguración) que recibieron mayor y más amplia veneración en toda la región arroja luz sobre la forma en que la expansión de los ideales religiosos reflejaba las necesidades sociales y políticas de la época. Esta investigación explora los datos de los martirologios, no sólo en el contexto microhistórico de la situación política y social de la región catalana, sino también desde la perspectiva más amplia de la sinergia de varios conglomerados multiculturales en los espacios mediterráneos postcarolingios. El proyecto tiene por objeto abordar el surgimiento, la difusión y la adaptación de las tradiciones litúrgicas para descubrir cómo estos cultos pueden haber influido en diversas instituciones religiosas y haberse integrado y adaptado a la vida religiosa local. Demostrará que estos cambios, presentes en textos litúrgicos y hagiográficos ampliamente difundidos, reflejan y definen las principales vías de transición de las sensibilidades litúrgicas carolingias y románicas mediante la materialización de la imaginación teológica y sensorial de los contemporáneos.Liturgical and hagiographical sources shed light on multiple aspects of historical research: histories of institutions and their libraries, transmission of texts and books, reconstruction of prototypes and families of texts, history of identities, cultural history and many others. Catalan scholarship has paid significant attention to liturgical and hagiographical sources from the tenth to the twelfth centuries housed in Catalan and Southern French archives and libraries. Among this considerable variety of sources are martyrologies, important books for everyday use in different medieval religious institutions. However, these sources have never been thoroughly analysed through the lens of cultural history and in terms of the transmission of feasts and saints’ cults. My PhD project, entitled 'Religion, Imagination and Politics in Post-Carolingian Catalonia’, starts to fill this gap by investigating six extant martyrologies of Ado disseminated in the Post-Carolingian period throughout the Catalan region. This study on martyrologies reveals how new liturgical feasts and new cults were embedded in local religious life, how and why particular religious forms of veneration developed and how communication networks between different religious institutions were created and reconstructed. The analysis of five feasts that received increased and widespread veneration throughout the region—St. Michael, St. Alexius, St. Gerald, Passion of the Image of God and Transfiguration—sheds light on how the expansion of religious ideals reflected social and political needs of the time. This research explores data from the martyrologies not only in the microhistorical context of the political and social situation within the Catalan region, but also from the broader perspective of the synergy of various multicultural conglomerations in post-Carolingian Mediterranean spaces. My PhD aims to address the emergence, dissemination and adaptation of liturgical traditions in order to discover how these cults may have influenced various religious institutions and became integrated into, and adapted for, local religious life. It will demonstrate that these changes, brought into widely disseminated liturgical and hagiographical texts, reflect and define key paths of transition of Carolingian and Romanesque liturgical sensibilities through shaping the theological and sensory imagination of contemporaries.Universitat Autònomad de Barcelona. Programa de Doctorat en Cultures en Contacte a la Mediterràni