Los libros vernáculos en el índice expurgatorio de Bernardo de Sandoval (1612-1628)

Aquesta tesi doctoral proposa l'estudi de la política expurgatòria als territoris de la monarquia hispànica (fonamentalment a Espanya i Portugal) entre 1581 i 1612 i, en particular, l'anàlisi de la expurgació dels llibres en llengua vulgar. L'estudi dels índexs de llibres expurgats de Jorge de Almeida (Portugal, 1581) i de l'inquisidor general Gaspar de Quiroga (España, 1584), juntament amb els de Bernardo de Sandoval (Espanya, 1612) i Fernão Martins Mascarenhas (Portugal, 1624), permet valorar i historiar la formació i consolidació de la política expurgatòria ibèrica en el pas del segle XVI al XVII, i oferir una visió general de l'expurgació de les obres poètiques i de ficció renaixentistes i àuries. La tesi inclou (A) un catàleg raonat de les obres en llengua vulgar que expurga l'índex de la Inquisició espanyola de Bernardo de Sandoval (1612-1628) i, en aquest context, (B) l'anàlisi del funcionament precís de l'expurgació en una selecció d'autors destacats. El catàleg de les obres en llengua vulgar procura una visió de conjunt dels gèneres, temes i autors sotmesos a l'expurgació de manera més intensa; recull la història editorial completa dels textos des de l'edició princeps fins que el text s'inclou en els índexs expurgatoris, i recorre la història comparativa de les intervencions sobre cada títol a Itàlia i Portugal. El catàleg de la meva tesi s'ocupa dels índexs expurgatoris (i no els prohibitoris) dels segles XVI i XVII, i també inclou l'edició i l'anàlisi dels textos expurgats, amb comentaris específics sobre el contingut dels fragments mutilats i un apèndix documental amb imatges que il·lustren les formes d'intervenir els exemplars. El treball de catalogació es complementa amb un estudi de casos concrets: entre els seleccionats hi figuren autors que són clàssics de la tradició literària italiana i que es tradueixen a Espanya: l'Orlando Furioso de Ludovico Ariosto, el Cancionero de Petrarca i la Divina Commedia de Dante. L'anàlisi de casos és una part capital de la tesi, ja que permet analitzar els fragments expurgats dels textos y percebre el funcionament de l'expurgació en l'àmbit ibèric, en comparació amb altres àmbits de l'Europa de la Contrareforma. En suma, posa en relleu (a) de quina manera s'interrelacionen les inquisicions ibèriques, el catàleg prohibitori de Trento, la romana Congregazione del l'Indice i el Maestro del Sacro Palazzo; (b) la desigual incidència a España i Portugal dels índexs universals romans a partir de l'índex de Trento (1564), (c) i els criteris expurgatoris de cada una de les inquisicions respecte la literatura en llengua vulgar, així com els motius per els quals s'expurguen els llibres.Esta tesis doctoral propone el estudio de la política expurgatoria en los territorios de la monarquía hispánica (fundamentalmente en España y Portugal) entre 1581 y 1612, y, en particular, el análisis de la expurgación de obras en lengua vulgar. El estudio de los índices de libros expurgados de Jorge de Almeida (Portugal, 1581), del inquisidor general Gaspar de Quiroga (España, 1584), junto a los de Bernardo de Sandoval (España, 1612) y Fernão Martins Mascarenhas (Portugal, 1624) me permite valorar e historiar la formación y consolidación de la política expurgatoria ibérica en el paso del siglo XVI al XVII, y ofrecer una visión general de la expurgación de las obras poéticas y de ficción renacentistas y áureas. La tesis incluye además (A) un catálogo razonado de las obras en lengua vulgar que expurga el índice de la Inquisición española de Bernardo de Sandoval (1612-1628) y, en este contexto, (B) el análisis del funcionamiento preciso de la expurgación en una selección de casos destacados de autores canónicos. El catálogo de las obras en lengua vulgar procura una visión de conjunto de los géneros, temas y autores sometidos a expurgo de forma más intensa; recoge la historia editorial completa del texto desde la edición princeps hasta el ingreso de la obra en los índices expurgatorios y recorre además la historia comparativa de las intervenciones censorias sobre cada título en Italia y Portugal. El catálogo de mi tesis doctoral atiende a los índices expurgatorios (y no a los prohibitorios) de los siglos XVI y XVII, y no solo realiza la catalogación, sino que incluye además la edición y el análisis de los fragmentos expurgados, con comentarios específicos sobre el contenido y la heterodoxia de los lugares tachados o mutilados. Incluyo, pues, la edición íntegra de los pasajes detraídos y un amplísimo apéndice documental con imágenes que ilustran las múltiples formas de intervención censoria sobre los ejemplares (tachados, mutilados, pegados, reescrituras etc.) y ponen de manifiesto el alcance o el daño que pueden sufrir los libros ya impresos tras las correcciones. El trabajo de catalogación se complementa con el estudio de casos que afina el conocimiento de la recepción y circulación de textos literarios en la Europa altomoderna y del funcionamiento de las instituciones censorias. Entre los seleccionados se cuentan grandes autores italianos que se difunden y traducen en España (el Orlando Furioso de Ariosto, el Cancionero de Petrarca, y la Divina Commedia de Dante). El análisis de casos es una parte capital de la tesis ya que me permite analizar los fragmentos tachados y eliminados del texto y percibir el funcionamiento preciso y detallado de la expurgación en el ámbito ibérico, en comparación con la de otros ámbitos culturales de la Europa de la Contrarreforma, y, en especial, con Italia. Pone de manifiesto, en suma, (a) el modo en que se interrelacionan, se siguen o se desautorizan entre sí las inquisiciones ibéricas, el catálogo prohibitorio tridentino, la romana Congregazione del l'Indice y el Maestro del Sacro Palazzo; (b) la desigual incidencia que tuvieron en España y Portugal los índices universales romanos (tanto en el nivel formal o estructural como de contenido) a partir del índice del Concilio de Trento (1564); (c) y los criterios expurgatorios adoptados por cada una de las Inquisiciones con la literatura de entretenimiento y pone de manifiesto con qué fin e intereses se mutilan los textos literarios en vulgar.This doctoral thesis is a study of expurgatory policy in the territories of the Hispanic Monarchy (basically Spain and Portugal) between 1581 and 1612, focusing specifically on expurgation of works in the vernacular.A study of the Indexes of Expurgated books by Jorge de Almeida (Portugal, 1581), the Inquisitor general Gaspar de Quiroga (Spain, 1584), together with those of Bernardo de Sandoval (Spain, 1612) and Fernão Martins Mascarenhas (Portugal, 1624) enabled me to evaluate and chronicle the shaping and consolidation of Iberian expurgatory policy during the transition from the sixteenth to the seventeenth century, and to provide an overview of the expurgation of Renaissance and Golden Age works of poetry and fiction. The thesis also includes (A) a catalogue raisonn\u00E9 of works of entertainment in the Spanish, French, Italian, and Portuguese vernacular that the Indexes of the Spanish Inquisition of Gaspar de Quiroga (1584) and Bernardo de Sandoval (1612-1628) expurgated, as well as (B) a detailed analysis of how expurgation worked in a selection of outstanding cases of canonical authors. The catalogue of works in the vernacular provides an overview of the set of genres, topics and authors that were most heavily expurgated. It brings together the complete editorial history of the text from the princeps edition until the work was added to the prohibitory or expurgatory Indexes, as well as a comparative history of prohibitions or censorial interventions on each title in Italy and Portugal. The catalogue of my doctoral thesis focuses on the expurgatory Indexes (not the prohibitory ones) of the sixteenth and seventeenth centuries. Apart from the catalogue, expurgated passages have been edited (transcribed and modernized) and analysed, with specific commentaries on the content and heterodox nature of mutilated or crossed out parts. It includes, therefore, an entire edition of passages removed and an extensive image database. The images illustrate in explicit detail the multiple forms of censorial intervention on the exemplars (crossings-out, mutilations, paper patches, rewritings, etc.) and demonstrate the extent of the purging and the damage that could be done to books already printed after the corrections. The main work of cataloguing is complemented by case studies that enhance knowledge of the reception and circulation of literary texts in early modern Europe and the way the censorship institutions worked. Those selected include the great Italian authors that were disseminated and translated in Spain (Ariosto's Orlando Furioso, Petrarch's Canzoniere, Dante's Divina Commedia). The case analysis is a crucial part of the thesis because it makes it possible to analyse passages that were crossed out and eliminated from the text and to trace exactly and in detail the way that expurgation worked in the Iberian context, in comparison with other cultural environments in Counter-Reformation Europe, especially Italy. In short, it reveals (a) the way in which the Iberian Inquisitions, the Tridentine Index of Prohibited Books, the Roman Congregazione dell'Indice and the Master of the Sacred Palace were interrelated, and followed or contradicted each other; (b) the unequal impact of the universal Roman Indexes in Spain and Portugal (at a formal or structural level and in terms of content) after the Council of Trent Index (1564); and (c) the expurgatory criteria adopted by each of the Inquisitions with literature of entertainment, showing to what end and in whose interests literary texts in the vernacular were mutilated