Perspectivas alternativas sobre la medición del envejecimiento en España : diferencias territoriales

El envejecimiento de la población es el cambio de la estructura por edad en que la proporción de personas mayores aumenta con relación a las más jóvenes. Con frecuencia se considera que este proceso supondrá un incremento importante del gasto público destinado al bienestar y la salud de las personas mayores, razón por la cual el envejecimiento de la población ha servido de justificación para ciertos ajustes de austeridad y el aumento en la edad de jubilación. Mediante cuatro indicadores alternativos, el presente artículo muestra lo siguiente: 1) que el aumento de la supervivencia en edades más avanzadas tiene un efecto rejuvenecedor en la población; 2) que los periodos de auge económico alivian la carga del envejecimiento, mientras que un mercado laboral infrautilizado la agrava. De ahí que los economistas y los responsables de las políticas públicas deban replantearse el uso de los indicadores comunes de dependencia de la vejez basados en la edad de 65 años como "umbral de vejez" y la edad de 16 a 64 como la población "productiva" para justificar sus argumentos y políticas.L'envelliment de la població és el canvi de l'estructura per edat de la població en què la proporció de persones grans augmenta amb relació a les més joves. Sovint es considera que aquest procés suposarà un increment important de la despesa pública destinada al benestar i la salut de les persones grans, raó per la qual l'envelliment de la població ha servit de justificació per a certs ajustos d'austeritat i l'augment en l'edat de jubilació. Mitjançant quatre indicadors alternatius, el present article mostra el següent: 1) que l'augment de la supervivència en edats més avançades té un efecte rejovenidor en la població; 2) que els períodes d'auge econòmic alleugen la càrrega de l'envelliment, mentre que un mercat laboral infrautilitzat l'agreuja. D'aquí que els economistes i els responsables de les polítiques públiques han de replantejar-se l'ús d'indicadors comuns de dependència de la vellesa basats en l'edat de 65 anys com a "llindar de vellesa" i l'edat de 16 a 64 com la població "productiva" per justificar els seus arguments i polítiques.Le vieillissement de la population est le changement de la structure par âge dans laquelle la proportion de personnes âgées augmente par rapport aux plus jeunes. On considère souvent que ce processus conduira à une dépense publique de plus en plus importante afin de maintenir le bien-être et la santé des personnes âgées, raison pour laquelle le vieillissement de la population a permis de justifier des mesures d'austérité, ainsi que par le recul de l'âge de départ à la retraite. Au moyen de quatre indicateurs alternatifs, cet article montre que 1. l'augmentation de la survie à un âge avancé a un effet rajeunissant sur la population; 2. les essors économiques allègent le fardeau économique du vieillissement, tandis qu'un marché du travail sous-utilisé l'aggrave. Par conséquent, les économistes et les responsables publics devraient reconsidérer l'utilisation des indicateurs communs de dépendance des personnes âgées basés sur l'âge de 65 ans comme "seuil de la vieillesse" et de 16 à 64 ans en tant que population "productive" pour justifier leurs arguments et leurs politiques.Population ageing is the change in a population's age structure in which the proportion of older people increases relative to younger people. It is often considered that this process leads to a significant increase in public spending on elderly welfare and health, which explains why population ageing has served to justify certain austerity measures as well as to increase the retirement age. Using four alternative indicators, this article shows that 1) increased survival at older ages has a rejuvenating effect on the population and 2) economic booms ease the burden of ageing, while an underutilized labor market exacerbates this burden. Hence, economists and public policy makers should rethink the use of common old-age dependency indicators based on age 65 as the "threshold of old age" and age 16-64 as the "productive" population to justify their arguments and policies