Essays in Applied Macreconomics

Aquesta tesi doctoral conté tres capítols en el camp de la macroeconomia aplicada. El capítol I estudia els efectes dels xocs de la política monetària convencionals i no convencionals sobre la desigualtat i la distribució de la renda i la riquesa als Estats Units. Aquest capítol reflecteix únicament la meva pròpia obra. Utilitzant dades de l’enquesta per construir mesures de desigualtat i tècniques de distribució i macroeconomètriques, demostro que un augment de la taxa de fons federals condueix a un augment a curt termini de la desigualtat total, laboral i financera, mentre que la desigualtat de riquesa financera augmenta de forma més persistent. Els efectes semblen importants, altament heterogenis entre diferents percentils de la distribució i es caracteritzen per una resposta negativa més gran de la seva cua inferior. Un augment de la compra d’actius comporta una caiguda de la riquesa financera, la desigualtat total i de la renda laboral, mentre que augmenta la desigualtat dels ingressos financers. Aquests efectes semblen menys heterogenis i semblen beneficiar sobretot la part inferior de la distribució. En general, les troballes suggereixen que els mecanismes de transmissió d’accions convencionals i no convencionals són potencialment diferents. El capítol II estudia els efectes macroeconòmics dels xocs migratoris nets a Alemanya. Aquest treball és un treball conjunt amb Eugenia Vella. Mitjançant tècniques SVAR, demostrem que els xocs migratoris són expansius, augmentant la producció industrial persistent, les exportacions netes per càpita i els ingressos fiscals. Al mercat laboral, augmenten les ofertes de feina i els salaris per hora a la indústria manufacturera. L’atur disminueix en els autòctons, cosa que provoca una disminució de l’atur total, mentre que augmenta en els estrangers. Utilitzant dades trimestrals en un SVAR de freqüència mixta, donem llum sobre les respostes a l’ocupació i la participació de nadius i estrangers. Trobem que tots augmenten en resposta als xocs migratoris, destacant un efecte de creació d’ocupació per als nadius i un efecte de competència laboral per als estrangers. La nostra anàlisi també desvincula els efectes de la migració relacionada amb l’ocupació dels països de l’OCDE i de la migració (inclosos els refugiats) procedents d’economies menys avançades i descobreix efectes heterogenis. El capítol III estudia els principals motors de la davallada de la participació laboral dels ingressos als Estats Units. Aquest treball és un treball conjunt amb Drago Bergholt i Francesco Furlanetto. Estimem un model SVAR per avaluar la importància relativa de quatre explicacions principals per a la disminució de la quota d’ingressos laborals dels Estats Units: (i) augment de la potència de mercat de les empreses, (ii) caiguda del poder de mercat dels treballadors, (iii) major tecnologia específica d’inversió creixement i (iv) l’aparició generalitzada de l’automatització o robotització en els processos de producció. Identifiquem el SVAR mitjançant restriccions de signes imposades en horitzons a mig termini, derivades d’un model macroeconòmic estilitzat de canvi estructural. Mostrem que l’automatització és el principal motor de la quota de mà d’obra a llarg termini. No obstant això, l’augment de les marques de les empreses pot representar una part significativa de l’acceleració del descens de la quota de mà d’obra observada en els darrers 20 anys. Els nostres resultats també apunten a la complementarietat entre el treball i el capital i, per tant, descarta l’aprofundiment del capital com a principal força darrere de la disminució de les quotes de treball.Esta tesis doctoral contiene tres capítulos en el campo de la macroeconomía aplicada. El Capítulo I estudia los efectos de los shocks de política monetaria convencionales y no convencionales sobre la desigualdad y la distribución del ingreso y la riqueza en Estados Unidos. Este capítulo refleja únicamente mi propio trabajo. Utilizando datos de encuestas para construir medidas de desigualdad y las técnicas de distribución y macroeconométricas, muestro que un aumento en la tasa de fondos federales conduce a un aumento a corto plazo en la desigualdad de ingresos totales, laborales y financieros, mientras que la desigualdad de riqueza financiera aumenta de manera más persistente. Los efectos parecen considerables, muy heterogéneos en diferentes percentiles de la distribución y se caracterizan por una mayor respuesta negativa de su cola inferior. Un aumento en las compras de activos conduce a una caída en la riqueza financiera, la desigualdad de ingresos totales y laborales, mientras que la desigualdad de ingresos financieros aumenta. Estos efectos parecen menos heterogéneos y parecen beneficiar principalmente a la parte inferior de la distribución. En general, los hallazgos sugieren que los mecanismos de transmisión de acciones convencionales y no convencionales son potencialmente diferentes. El capítulo II estudia los efectos macroeconómicos de los shocks migratorios netos en Alemania. Este artículo es un trabajo conjunto con Eugenia Vella. Utilizando técnicas SVAR, mostramos que los choques migratorios son expansivos, aumentando de manera persistente la producción industrial, las exportaciones netas per cápita y los ingresos fiscales. En el mercado laboral, impulsan las vacantes laborales y los salarios por hora en la industria manufacturera. El desempleo cae para los nativos, lo que provoca una disminución del desempleo total, mientras que aumenta para los extranjeros. Utilizando datos trimestrales en una SVAR de frecuencia mixta, arrojamos luz sobre las respuestas de empleo y participación de nativos y extranjeros. Encontramos que todos estos aumentan en respuesta a los choques migratorios, destacando un efecto de creación de empleo para los nativos y un efecto de competencia laboral para los extranjeros. Nuestro análisis también desentraña los efectos de la migración relacionada con el trabajo desde los países de la OCDE y la migración (incluidos los refugiados) de las economías menos avanzadas y descubre efectos heterogéneos. El capítulo III estudia los principales impulsores de la disminución de la participación del trabajo en el ingreso en los Estados Unidos. Este artículo es un trabajo conjunto con Drago Bergholt y Francesco Furlanetto. Estimamos un modelo SVAR para evaluar la importancia relativa de cuatro explicaciones principales de la disminución de la participación en el ingreso del trabajo en EE. UU.: (I) aumento del poder de mercado de las empresas, (ii) disminución del poder de mercado de los trabajadores, (iii) mayor tecnología específica de inversión crecimiento, y (iv) la aparición generalizada de la automatización o robotización en los procesos productivos. Identificamos la SVAR utilizando restricciones de signos impuestas en horizontes de mediano plazo, derivadas de un modelo macroeconómico estilizado de cambio estructural. Demostramos que la automatización es el principal impulsor de la participación laboral a largo plazo. Sin embargo, los márgenes crecientes de las empresas pueden explicar una parte significativa de la disminución acelerada de la participación del trabajo observada en los últimos 20 años. Nuestros resultados también apuntan a la complementariedad entre el trabajo y el capital, descartando así la profundización del capital como una fuerza principal detrás de la disminución de la participación del trabajo.This PhD thesis contains three chapters in the field of applied macroeconomics. Chapter I studies the effects of conventional and unconventional monetary policy shocks on inequality and the distributions of income and wealth in the United States. This chapter reflects solely my own work. Using survey data to construct measures of inequality and the distribution and macroeconometric techniques, I show that a rise in the federal funds rate leads to a short-run increase in total, labor and financial income inequality, while financial wealth inequality increases more persistently. The effects appear sizeable, highly heterogeneous across different percentiles of the distribution, and characterized by a larger negative response of its lower tail. An increase in asset purchases leads to a fall in financial wealth, total and labor income inequality, while financial income inequality increases. These effects appear less heterogeneous and seem to benefit mostly the bottom of the distribution. Overall, the findings suggest that the transmission mechanisms of conventional and unconventional actions are potentially different. Chapter II studies the macroeconomic effects of net migration shocks in Germany. This paper is joint work with Eugenia Vella. Using SVAR techniques, we show that migration shocks are expansionary, increasing persistently industrial production, per capita net exports and tax revenue. In the labor market, they boost job vacancies and hourly wages in manufacturing. Unemployment falls for natives, driving a decline in total unemployment, while it rises for foreigners. Using quarterly data in a mixed-frequency SVAR, we shed light on the employment and participation responses for natives and foreigners. We find that these all increase in response to migration shocks, highlighting a job-creation effect for natives and a job-competition effect for foreigners. Our analysis also disentangles the effects of job-related migration from OECD countries and migration (including refugees) from less advanced economies and uncovers heterogenous effects. Chapter III studies the main drivers behind the decline of the labor share of income in the United states. This paper is joint work with Drago Bergholt and Francesco Furlanetto. We estimate a SVAR model to evaluate the relative importance of four main explanations for the decline of the US labor income share: (i) rising market power of firms, (ii) falling market power of workers, (iii) higher investment-specific technology growth, and (iv) the widespread emergence of automation or robotization in production processes. We identify the SVAR using sign restrictions imposed at medium-run horizons, derived from a stylized macroeconomic model of structural change. We show that automation is the main driver of the long-run labor share. Firms’ rising markups can, however, account for a significant part of the accelerating labor share decline observed in the last 20 years. Our results also point to complementarity between labor and capital, thus ruling out capital deepening as a major force behind declining labor shares