Modificació del Pla General Metropolità en la zona industrial del marge esquerre del Riu Ripoll al municipi de Ripollet: redacció, tramitació i anàlisi

Aquest projecte té per objecte la redacció, estudi i seguiment de la modificació real d una figura de planejament urbanística com és el Pla General Metropolità en un àmbit industrial anomenat marge esquerre del Riu Ripoll de Ripollet, impulsada per l Ajuntament de Ripollet. El text refós de la modificació en sí mateix estarà inclòs en els annexes d aquest projecte, tot centrant el nucli de la memòria en seu estudi i seguiment. En primer terme es pretendran descriure de manera clara i concisa les bases que han impulsat la figura de planejament, mitjançant l emplaçament i descripció física de l entorn, que ens situarà en l espai físic on ens trobem,un polígon industrial de Ripollet situat al marge esquerre del Riu Ripoll; l anàlisi i context històric/econòmic, que a base d una recerca en la història del municipi es fonamenten les bases del que és actualment el polígon industrial, tot evolucionant des de la pagesia i molins de paper en els seus inicis, fins al polígon industrial actual; i planejament actual, que fa un recorregut històric del planejament urbanístic a partir del 1961 amb l aprovació del Pla Parcial de Barcelona fins a l actualitat, donant a entendre les directrius urbanístiques que han fet que aquest es desenvolupés i la rellevància que ha tingut cada un. A partir d aquest anàlisi i de les peticions i queixes de particular rebudes, es van decidir impulsar actuacions urbanístiques per a donar resposta a aquestes noves necessitats a través de la modificació del Pla General Metropolità, que és la figura en la que es basa tot el planejament derivat de l àrea metropolitana. Apart d aquesta modificació també es farà un refós de tot el planejament derivat que afecta l àmbit d actuació. A continuació es descriu i explica, punt per punt, com s ha anat redactant el document i les seves respectives modificacions així com el tràmit, pas per pas, que ha seguit l expedient administratiu. En primer terme es va redactar un document que es va aprovar inicialment pel Ple municipal, desencadenant totes les actuacions administratives que venen marcades per llei, com la suspensió de llicències, la publicació i exposició al públic i la sol·licitud dels informes perceptius a les entitats oficials corresponents de mobilitat, comerç, urbanisme i aeronàutica. Un cop finalitzat el termini d exposició al públic, i efectuats els informes tècnics i interns corresponents es va aprovar provisionalment. Llavors es van rebre informe de les entitats citades, alguns d ells amb deficiències menors, però l informe de la Comissió General d Ordenació del Territori i Urbanisme va emetre informe amb deficiències inesmenables, proposant-ne la suspensió definitiva del tràmit. D acord amb això, el Ple municipal va acordar la suspensió definitiva de l expedient. A continuació es va procedir a iniciar un nou expedient, tramitat de la mateixa manera a l anterior però amb la correcció de les deficiències citades. El tràmit es va desenvolupar sense problemes i ens varem situar en el mateix punt que en l expedient anterior, amb l aprovació provisional i amb informe de deficiències de la mateixa entitat, però aquest cop esmenables. Llavors els Serveis Tècnics Municipals van rectificar aquestes petites deficiències, amb el posterior vist i plau del document final del Ple municipal, situant el procediment en el seu punt final, exposició al públic i sol·licitud d informe favorable de Comissió General d Ordenació del Territori i Urbanisme i que al mateix temps aquest òrgan el publiqui per a donar-li executivitat. Com a últim punt del projecte s ha volgut fer una hipòtesi d actuacions legislatives (partint de la normatives existents locals, autonòmiques i estatals) que tenen per objectiu millorar la eficiència energètica en els edificis industrials, a través de la incentivació, per una banda proposant un de creació de comunitats de propietaris de cogeneració basat en la idea de ECOBARRIS, incentivats per avantatges urbanístics (edificabilitat) i per l altre de la creació d un sistema de puntuació basat en el sistema de classificació i certificació de l edificació sostenible LEED (Leadership in Energy and Environmental Design), incentivant amb beneficis fiscals alhora de l obtenció de llicències urbanístiques. Finalment s han citat, explicat i valorat sistemes d estalvi energètic actualment utilitzats, exemplificant-ho amb la geotèrmia