Refracció perifèrica: relació amb el desenvolupament de la miopia

L'objectiu genèric d'aquest treball és analitzar la refracció perifèrica d'una mostra de subjectes joves amb un autorefractòmetre a camp obert i un aberròmetre hartmann-Shack. A més de comparar els resultats entre els instruments es pretén estudiar la variació dels valors d'Error Refractiu Perifèric Relatiu (ERPR)en funció de l'excentricitat i analitzar la influència del defecte refractiu en l'ERPR.L'aparició i desenvolupament de la miopia segueix un model multifactorial on la influència genètica i l'entorn visual juguen un paper crític en la regulació del creixement ocular. Entre d'altres factors s'ha especulat que la imatge excèntrica borrosa deguda a la presència d'hipermetropia perifèrica relativa respecte a la fòvea, habitual en miops, actua com a estímul per al desenvolupament i la progressió de la miopia. En aquest treball s'han estudiat les variacions de la refracció perifèrica en una mostra de població jove, universitària amb un autorefractòmetre a camp obert i un aberròmetre Hartmann-Shack, amb l'objectiu de comparar els seus resultats, analitzar la variació dels valors d'Error Refractiu Perifèric Relatiu (ERPR) en funció de l'excentricitat i la influència del defecte refractiu en l'ERPR. Les mesures es van prendre axialment i a tres excentricitats (10º, 15º, 20º) nasals en 47 estudiants de la EUOOT (rang d'edat entre 20-25 anys). La comparació de resultats dels dos instruments mostra una alta correlació per a totes les excentricitats, excepte a 15º que semblen justificar-se per les dificultats durant el procediment de mesura amb l'aberròmetre. Els resultats obtinguts de l'ERPR indiquen una tendència cap a la hipermetropia relativa amb l'excentricitat que depèn del defecte refractiu de l'individu. Per a miopies baixes, la hipermetropia relativa augmenta amb l'error refractiu central, mentre que en miopies moderades aquest efecte no s'aprecia