Un enfocament instrumental obert: el cas dels Plans Directors Urbanístics a les comarques centrals de Catalunya

Durante las dos primeras décadas democráticas, pese a que Cataluña cuenta con una ley de política territorial propia, la ordenación territorial permanece como un propósito abstracto y distante de la sociedad. A finales de 2003, sin embargo, se reafirma la confianza en el planeamiento territorial. En este contexto, la implementación de los Planes Directores Urbanísticos permite articular los múltiples niveles del modelo territorial determinado por la administración autonómica Catalana (2003-2010). Sin embargo, en la práctica, la diversidad de enfoques metodológicos de los redactores evidencia que la oportunidad instrumental de los Planes Directores Urbanísticos trasciende la coordinación plurimunicipal. Éstos no son instrumentos tipificables; su flexibilidad potencial permite adecuar su alcance a la singularidad de cada uno de los territorios abordados. El objetivo de este artículo radica en definir las aportaciones innovadoras y la especificidad instrumental de los Planes Directores Urbanísticos mediante un estudio de casos comparados.Durant les dues primeres dècades democràtiques, tot i que Catalunya compta amb una llei de política territorial pròpia, l'ordenació territorial resta com un propòsit abstracte i distant de la societat. A finals de 2003, no obstant, es reafirma la confiança en el planejament territorial. En aquest context, la implementació dels Plans Directors Urbanístics permet articular els múltiples nivells del model territorial determinat per l'administració autonòmica catalana (2003-2010). Tot i així, a la pràctica, la diversitat d'enfocaments metodològics dels redactors evidencia que la oportunitat instrumental dels Plans Directors Urbanístics transcendeix la coordinació plurimunicipal. Aquests no són instruments tipificables; la seva flexibilitat potencial permet adequar la seva influència a la singularitat de cadascun dels territoris abordats. L'objectiu d'aquest article radica en definir les aportacions innovadores i la especificitat instrumental dels Plans Directors Urbanístics mitjançant un estudi de casos comparats.During the first two decades of democracy, although Catalonia has a territorial planning law, spatial planning remains as an abstract and distant purpose from society. In late 2003, however, confidence in spatial planning is restated. In this context, the implementation of Supra-local Urban Plans (PDU), articulates the multiple levels of the territorial model established by the Catalan Autonomous Government (2003-2010). However, in practice, the diversity of drafter’s methodological approaches shows that the instrumental opportunity of the PDUs exceeds the plurimunicipal coordination. PDUs are not typeable instruments; their potential flexibility allows adapting its scope to the uniqueness of each territory. The aim of this paper is to define the innovative contributions and the instrumental specificity of the PDU through a multiple case study.Peer Reviewe