Sostenibilidad y desarrollo sostenible: un modelo por construir

El present article pretén donar una visió del desenvolupament sostenible com a marc de referència -conceptual i pràctic- el desenvolupament del qual s'emmarca dintre dels processos cognitius de l'ésser humà. En aquest sentit, les idees que donen forma als conceptes de desenvolupament sostenible i sostenibilitat es podrien veure com un model d'explicació i visualització del binomi Home-Natura, que intenta, al menys en la seva forma teòrica, ampliar els models clàssics d'explicació, caracteritzats principalment per una espècie de sordesa interdisciplinar que impedeix una comunicació fluida entre aquestes, proposa per a això el desenvolupament d'algun tipus de lligam conceptual entre les diferents disciplines que comprenen el quefer humà, que permeti d'aquesta forma reconèixer la multidimensionalitat del que podríem anomenar com el seu objecte d'estudi.El presente artículo pretende dar una visión del desarrollo sostenible como marco de referencia -conceptual y practico- cuyo desarrollo se enmarca dentro de los procesos cognitivos del ser humano. En este sentido, las ideas que dan forma a los conceptos de desarrollo sostenible y sostenibilidad se podrían ver como un modelo de explicación y visualización del binomio Hombre-Naturaleza, que intenta, al menos en su forma teórica, ampliar los modelos clásicos de explicación, caracterizados principalmente por una especie de sordera interdisciplinar que impide una comunicación fluidad entre éstas; propone para ello el desarrollo de algún tipo de vínculo conceptual entre las diferentes disciplinas que comprenden el quehacer humano que permita, de esta forma, reconocer la multidimensionalidad de lo que prodríamos llamar como su objeto de estudio.This article provides an overview of sustainable development as a reference framework that is both conceptual and practical, and whose development belongs within the cognitive process of human beings. The ideas that shape the concepts of sustainable development and sustainability could be seen as a model for explaining and visualising the Man-Nature dichotomoy. This model, or a least the urderlying theory, goes beyond classical explanatory models, which are characterised by a sort of interdisciplinary deafness that prevents fluid communication between the disciplines. The authors propose, therefore, the establishment of some sort of conceptual link between the various disciplines that make up the range of human activity, which in this way enables us to recognise the multidimensional nature of what might be called their object of study.Peer Reviewe