Evolución socio-epidemiológica de la tuberculosis y aspectos relacionados a la ocurrencia de casos en poblaciones vulnerables de la región metropolitana de Chile, 2005 a 2018.

Antecedents Xile, ha estat el país de Sud-amèrica amb menor incidència de tuberculosi durant les últimes dècades, mantenint-se proper als 13 casos per 100.000 habitants, però, des del 2014, ha experimentat un augment que va arribar als 14,9 x 100.000 el 2018. Són molts els factors socioculturals, econòmics i polítics que incideixen especialment en grups de vulnerabilitat com els migrants, persones amb VIH / SIDA i població pediàtrica Objectiu Descriure l’evolució de la Tuberculosi (TB) a la Regió Metropolitana de Xile i els canvis sanitaris associats a l’emergència de nous grups vulnerables, 2005 a 2018. Metodologia Estudi de tipus descriptiu amb component ecològic. Es van analitzar, els casos totals de tuberculosi, els casos de coinfecció per TB / VIH i els casos de TB en menors de 15 anys, registrats pel Programa Xilè de Control i Eliminació de la TB, en tres serveis de salut de la Regió Metropolitana de Xile. Es van estudiar les variables: Sexe, Edat, Localització de la tuberculosi, Confirmació bacteriològica, Coinfecció amb VIH, Privació de llibertat, Comuna de residència, País de procedència i Efectivitat de la teràpia anti-tuberculosi. També es van identificar les taxes d’incidència de COVID-19, per territori a la Regió Metropolitana, comparant-les amb la distribució geogràfica de la TB a la regió. Es van usar eines d’estadística descriptiva i inferencial, com anàlisi de correlació lineal de Pearson i prova de Chi-quadrat entre d’altres, per avaluar significança dels resultats observats. Resultats Durant el període estudiat es van registrar 7507 casos de tuberculosi diagnosticats. D’ells, el 19,0% va pertànyer a casos ocorreguts en persones no nascudes a Xile. En els últims 4 anys, no només hi va haver un augment en el nombre de casos en persones estrangeres, en persones amb coinfecció TB / VIH i en població pediàtrica. Les taxes d’incidència de tuberculosi, es mostren descendents en la primera meitat de el període, aconseguint un mínim de 16,5x100.000 hab, però a partir d’aquí, experimenta una alça, que va arribar als 25,3x100.000 hab. el 2018, allunyant-la de l’llindar d’eliminació. Pel que fa als resultats de la teràpia, en termes globals es va observar un 74,3% d’èxit en la teràpia, mentre que un 13,4% dels casos avaluats van morir. Quant als patrons de similitud epidemiològica de l’COVID-19 i la TB, es va poder observar que les comunas amb major augment de casos confirmats de el nou coronavirus, van presentar també les majors taxes de TB durant el 2018, amb un coeficient de correlació de 0,6. Conclusions La TB en els serveis de salut estudiats, exhibeix un preocupant augment que inicia el 2012, amb un marcat augment, en els últims 2 anys. Això és concordant amb l’augment de TB que s’observa a nivell nacional, des 2014. El mateix passa en casos de coinfecció TB / VIH i casos en població pediàtrica. La població migrant constitueix el grup de major vulnerabilitat a la regió. Això no es deu a la condició de migrant per sigues, sinó a les condicions de salut i vida deficitàries a què estan exposats, com l’amuntegament, baixos ingressos, treballs precaris entre d’altres. Pel que fa a les mesures a implementar, es recomana passar de l’actual model de perquisició passiva a un recerca activa de casos, així com dur a terme estudis de contacte més eficients i focalitzats en el veritable circuit d’interacció social, més enllà de l’nucli familiar . És probable que els determinants socials implicats històricament en la propagació de malalties associades a la pobresa i resago social, com ho és la TB, siguin els mateixos que actualment s’estan associant a la propagació de COVID-19 a Xile.Antecedentes Chile, ha sido el país de Sudamérica con menor incidencia de Tuberculosis durante las últimas décadas, manteniéndose cercano a los 13 casos por 100.000 habitantes, sin embargo, desde el 2014, ha experimentado un aumento que alcanzó los 14,9 x 100.000 en 2018. Son muchos los factores socioculturales, económicos y políticos que inciden especialmente en grupos de vulnerabilidad como los migrantes, personas con VIH/SIDA y población pediátrica Objetivo Describir la evolución de la Tuberculosis (TB) en la Región Metropolitana de Chile y los cambios sanitarios asociados a la emergencia de nuevos grupos vulnerables, 2005 a 2018. Metodología Estudio de tipo descriptivo con componente ecológico. Se analizaron, los casos totales de tuberculosis, los casos de coinfección por TB/VIH y los casos de TB en menores de 15 años, registrados por el Programa Chileno de Control y Eliminación de la TB, en tres Servicios de Salud de la Región Metropolitana de Chile. Se estudiaron las variables: Sexo, Edad, Localización de la tuberculosis, Confirmación bacteriológica, Coinfección con VIH, Privación de libertad, Comuna de residencia, País de procedencia y Efectividad de la terapia anti-tuberculosis. También se identificaron las tasas de incidencia de COVID-19, por territorio en la Región Metropolitana, comparándolas con la distribución geográfica de la TB en la región. Se usaron herramientas de estadística descriptiva e inferencial, como análisis de correlación lineal de Pearson y prueba de Chi-cuadrado entre otros, para evaluar significancia de los resultados observados. Resultados Durante el periodo estudiado se registraron 7507 casos de TB diagnosticados. De ellos, el 19,0% perteneció a casos ocurridos en personas no nacidas en Chile. En los últimos 4 años, no sólo hubo un aumento en el número de casos en personas extranjeras, en personas con coinfección TB/VIH y en población pediátrica. Las tasas de incidencia de tuberculosis, se muestran descendientes en la primera mitad del periodo, alcanzando un mínimo de 16,5x100.000 hab, sin embargo a partir de ahí, experimenta un alza, que alcanzó los 25,3x100.000 hab. en el 2018, alejándola del umbral de eliminación. En cuanto a los resultados de la terapia, en términos globales se observó un 74,3% de éxito en la terapia, mientras que un 13,4% de los casos evaluados fallecieron. En cuanto a los patrones de similitud epidemiológica del COVID-19 y la TB, se pudo observar que las comunas con mayor aumento de casos confirmados del nuevo coronavirus, presentaron también las mayores tasas de TB durante el 2018, con un coeficiente de correlación de 0,6. Conclusiones La TB en los Servicios de Salud estudiados, exhibe un preocupante aumento que inicia el 2012, con un marcado aumento, en los últimos 2 años. Esto es concordante con el aumento de TB que se observa a nivel nacional, desde 2014. Lo mismo ocurre en casos de coinfección TB/VIH y casos en población pediátrica. La población migrante constituye el grupo de mayor vulnerabilidad en la región. Esto no se debe a la condición de migrante per sé, sino a las condiciones de salud y vida deficitarias a las que están expuestos, como el hacinamiento, bajos ingresos, trabajos precarios entre otros. En cuanto a las medidas a implementar, se recomienda pasar del actual modelo de pesquisa pasiva a uno de búsqueda activa de casos, así como llevar a cabo estudios de contacto más eficientes y focalizados en el verdadero circuito de interacción social, más allá del núcleo familiar. Es probable que los determinantes sociales implicados históricamente en la propagación de enfermedades asociadas a la pobreza y resago social, como lo es la TB, sean los mismos que actualmente se estan asociando a la propagacion de COVID-19 en Chile.Background: Chile has been the country in South America with the lowest incidence of Tuberculosis in recent decades, remaining close to 13 cases per 100,000 inhabitants, however, since 2014, it has experienced an increase that reached 14.9 x 100,000 in 2018. There are many sociocultural, economic and political factors that especially affect vulnerable groups such as migrants, people with HIV / AIDS and the pediatric population. Aim: To describe the evolution of Tuberculosis in the Metropolitan Region of Chile and the health changes associated with the emergence of new vulnerable groups, 2005 to 2018. Methods: Descriptive study with an ecological component. Total tuberculosis cases, TB / HIV coinfection cases and TB cases in children under 15 years of age, registered by the Chilean Program for the Control and Elimination of TB, were analyzed in three health services in the Metropolitan Region from Chile. Variables were studied: Sex, Age, Location of tuberculosis, Bacteriological confirmation, Coinfection with HIV, Deprivation of liberty, Commune of residence, Country of origin and Effectiveness of anti-tuberculosis therapy. The incidence rates of COVID-19 were also identified, by territory in the Metropolitan Region, comparing them with the geographical distribution of TB in the region. Descriptive and inferential statistical tools, such as Pearson's linear correlation analysis and Chi-square test, among others, were used to assess the significance of the observed results. Results: During the period studied, 7507 diagnosed TB cases were registered. Of these, 19.0% belonged to cases that occurred in people not born in Chile. In the last 4 years, there was not only an increase in the number of cases in foreign people, in people with TB / HIV co-infection and in the pediatric population. The incidence rates of tuberculosis are shown in the first half of the period, reaching a minimum of 16.5x100,000 inhabitants, however from then on, it experiences an increase, reaching 25.3x100,000 inhabitants. in 2018, moving it away from the elimination threshold. Regarding the results of the therapy, overall, a 74.3% success rate was observed in the therapy, while 13.4% of the cases evaluated died.Regarding the epidemiological similarity patterns of COVID-19 and TB, it was observed that the communes with the highest increase in confirmed cases of the novel coronavirus also presented the highest rates of TB during 2018, with a correlation coefficient of 0.6. Conclusions: TB in the Health Services studied, exhibits a worrying increase that started in 2012, with a marked increase, in the last 2 years. This is consistent with the increase in TB observed nationwide since 2014. The same is true in cases of TB / HIV coinfection and cases in the pediatric population. The migrant population constitutes the most vulnerable group in the region. This is not due to migrant status per se, but to the poor health and life conditions to which they are exposed, such as overcrowding, low income, precarious jobs, among others. Regarding the measures to be implemented, it is recommended to move from the current passive research model to one of active case search, as well as to carry out more efficient contact tracing focused on the true circuit of social interaction, beyond the family nucleus. . It is probable that the social determinants historically involved in the spread of diseases associated with poverty and social backlash, such as TB, are the same that are currently being associated with the spread of COVID-19 in Chile.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Públic