Experimental archaeology as a resource for approaching formation processes of seed assemblages. First results and future perspectives

El propòsit d’aquest article és obtenir una primera aproximació a certs processos de formació del registre arqueobotànic. Per a aquest experiment s’ha treballat amb dues species: Triticum aestivum s. l. (5130 restes) i Lens culinaris (1478 restes). El primer objectiu és avaluar com la combustió afecta les diverses propietats de les granes quan conjunts de restes són exposats a les mateixes condicions controlades. El segon és comparar dos contextos deposicionals: un en el qual les restes quedin exposades a les condicions atmosfèriques i un altre en el qual s’enterri les restes en fosses. Finalment, es pretenen analitzar els efectes produïts en les granes per l’ús de diferents tècniques de recuperació: excavant amb un paletí o amb un tornavís; i tractant el sòl per flotació o mitjançant el rentat per columna de garbells. S’ha utilitzat un sistema de caracterització resta-per-resta per tal de descriure tots els canvis en les propietats de les granes després de cada fase de l’experiment. La carbonització de conjunts de diferent quantitat mostra algunes diferències que haurien de ser tingudes en compte quan s’interpreta el registre arqueològic.The aim of this paper is to have a first approach to certain formation processes of the archaeobotanical record. For the first experiment I worked with two species: Triticum aestivum s. l. (5130 items) and Lens culinaris (1478 items). The first objective is to evaluate how charring affects the several properties of the grains when big assemblages are exposed to the same controlled conditions. The second one is to compare two different depositional contexts: leaving the grains exposed to open air conditions and burying the assemblage inside pits. Finally, I aimed to analyze the effects produced on the grains by using different recovery techniques: excavating with a trowel or with a screwdriver; and treating the soil by flotation or by water-sieving. A seed-by-seed characterization system was used in order to describe all the changes in the properties of the grains after each stage of the experiment. Charring of assemblages of different quantity of grains shows some differences that should be considered when interpreting the archaeobotanical record