L’esport també pot inspirar poesia

Gràcies a un amic, he conegut el llibre d’Antonio Gallego Morell, Literatura de Tema Deportivo (Editorial Prensa Española, Madrid, 1969). És un formidable i exhaustiu recull dels diferents aspectes que relacionen la literatura i l’esport. Lògicament no hi podia mancar un capítol dedicat a la poesia; és el més extens i en ell l’autor fa una amplia exposició de poesia en llengua castellana, però no oblida realitzar notables referències de poemes en català, gallec i basc, fet a destacar si considerem les circumstàncies polítiques d’aquella època. He triat els poemes gallecs de Xulio Sigüenza, conceptuat un genial poeta i un dels més purs valors de la terra gallega. Navegant per Internet, vaig saber que molt recentment s’havia publicat un llibre sobre la seva Obra Galega (edició de Josefa Beloso Gómez. “Centro Ramón Piñeiro”/ Xunta de Galicia, Santiago de Compostela, 2000). La meva petició epistolar va ser atesa ràpidament i desinteressadament pel “Centro Ramón Piñeiro” i avui tinc a les mans un bonic i ben editat llibre de dues-centes pàgines. En ell, sota l’epígraf SPORTS, hi figuren quatre poemes de temàtica esportiva (tennis, foot-ball, rem, i billar) publicats l’any 1928, als quals s’afegeix per motius de similitud d’estètica poètica, un cinquè, de 1941, anomenat Jazz-Band (sic.)