Ensenyar la ciutat o aprendre de la ciutat : l'exemple de Barcelona

L’article mostra, a través de l’exemple de Barcelona, com la ciutat s’ha anat consolidant en el decurs del segle XX com un instrument bàsic per a l’aprenentatge de les ciències socials en els diferents nivells educatius. En aquest sentit destaca —després d’un breu anàlisi dels precedents històrics en l’ensenyament de la ciutat— les primeres experiències didàctiques desenvolupades en la dècada de 1930 amb els importants moviments de renovació pedagògica. També s’estudien els factors específics que, en el cas barceloní, han possibilitat en els darrers vint-i-cinc anys l’eclosió de materials didàctics sobre la ciutat, com ara l’important protagonisme del professorat en coincidència amb els nous plantejaments de les disciplines referents, el despertar d’una consciència ciutadana, el suport dels professionals dedicats a la ciutat i les iniciatives desenvolupades per l’Ajuntament de Barcelona. D’ara endavant s’obre el nou repte d’inserir amb més claredat aquesta eina educativa que és la ciutat en el currículum escolar, a partir del suport de les noves tecnologies i amb estreta connexió amb les disciplines referents com la Geografia, la Història i la resta de Ciències Socials.Using Barcelona as an example, this article shows how, throughout the twentieth, century cities have become a basic tool in the learning process of social sciences at all education levels. In this sense, —after a brief analysis of teaching historical precedents in this city— the first didactical experiences developed in the 1930s, in which the movement of pedagogical renovation took place, stand out. Besides, the authors also analyze the specific factors that, in the case of Barcelona, have permitted the appearance of didactical material about the city during the last 25 years, such as the important role of teaching staff in relation to the new approaches of the referent areas, the wakening of a citizen conscience, the support by professionals dedicated to the city, and the initiatives developed by Barcelona City Council. The new challenge now is to introduce the city in a more effective way as an educational tool in the plan of study, based on the use of new technologies and closely linked with referent areas such as Geography, History and other Social Sciences.El artículo muestra, a través del ejemplo de Barcelona, cómo la ciudad a lo largo del siglo XX se ha consolidado como un instrumento básico para el aprendizaje de las ciencias sociales en los diferentes niveles educativos. En este sentido destaca –después de un breve análisis de los precedentes históricos en la enseñanza de la ciudad– las primeras experiencias didácticas desarrolladas en la década de 1930 con los importantes movimientos de renovación pedagógica. Se analizan, también, los factores específicos que, en el caso barcelonés, han posibilitado a lo largo de los últimos veinticinco años la eclosión de materiales didácticos sobre la ciudad, como son el importante protagonismo del profesorado en coincidencia con los nuevos planteamientos de las disciplinas referentes, el despertar de una conciencia ciudadana, el soporte de los profesionales dedicados a la ciudad y las iniciativas desarrolladas por el propio Ayuntamiento de Barcelona. Ahora se abre el nuevo reto de inserir con más claridad este instrumento educativo que es la ciudad en el currículum escolar, a partir del soporte de las nuevas tecnologías y con estrecha conexión con las disciplinas referentes como la Geografía, la Historia y las otras Ciencias Sociales