La perspectiva, entre neoclasicismo y romanticismo

Durant els anys inicials de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, d'acord amb una estetica classicista i amb el positivisme racionalista, ningú no discutia la necessitat de buscar unes normes universals, entre les quals quedava inclosa la Perspectiva geometrica. Més que no pas per raons estetiques, la Perspectiva era valorada per una estetica de la Raó: per I'estetica de la norma. La definició de la Perspectiva com una disciplina matematica reforcava aquestes conviccions, perque les normes teoriques dels científics hi eren reconegudes per damunt dels repertoris formals dels artistes. Així, la Perspectiva esdevenia un símbol de la victoria neoclassica sobre el barroc: una victoria de la teoria universal sobre les aplicacions practiques i, en definitiva, dels preceptes sobre els exemples. Amb el romanticisme, en canvi, es desenvolupa un nou art sota el signe d'una era marcada pel divorci entre ciencia i art, per una separació entre la Raó universal i I'univers dels sentiments. Cexperiencia individual enfront de I'espectacle de la naturalesa trobara en la pintura de paisatge una via fonamental per tal que els artistes tornin a relacionar la Perspectiva amb la seva propia practica. Igualment, I'aparició de la fotografia com a culminació de les experiencies arnb la cambra obscura comportaria el pas d'una ciencia de la representació la Perspectiva- a una tecnologia de la representació la fotografia. De la mateixa manera, la preferencia dels artistes romantics per I'ús del colorenfront del dibuix suposa el menyspreu i al capdavall I'abandó de la Perspectiva lineal.In the early years of the Real Academia de Bellas Artes de San Fernando the need to find certain universal rules in accordance with a class aesthetic and logical positivism, among which was included geometrical Perspective, was not discussed. Rather than for aesthetic reasons, Perspective was valued from the point or view of a Rational aesthetic: the aesthetic of the rull. The definition of Perspective as a mathematical discipline reinforced those convictions in which the theoretical principies of scientists were valued more highly than the formal categories of artists, and this symbolized the triumph of neo-classicism over the baroque. A triumph, therefore, of universal theory over practical applications; in effect, of precepts over concrete cases. With the romantic movement, a new art developed in the context of an era which was marked by the schism between science and art, a separation between universal Reason and the dimension of feeling. Individual experience confronted with nature finds an essential channel in landscape painting through which artists may once again relate Perspective to their own technique. Meanwhile, the advent of photography, the final stage in the experiments carried out with the camera oscura constituted the move from a science of representation (Perspective) to a technology of representation (photography). Likewise, the preference of romantic artists for the use of colour rather than of line meant the decline of and increasing contempt for linear Perspective