The beautiful post-may for women

El Moviment d'Alliberament de les Dones ha representat la continuació més tangible del maig francés del 68. Ha reintegrat, pel seu compte, les concepcions polítiques, les formes d'organització, la varietat d'accions d'este moviment de contestació general de la societat. Però, paradoxalment, és, a través de la ruptura amb l'esquerranisme del qual va sorgir, que el feminisme s'ha posicionat en esta herència. Ruptura fundadora de la «no-mixticidad», però també crítica feminista de l'esquerranisme, de la «divisió sexual del treball militant», del poder de les «avantguardes». Ell ha inventat una nova forma de militar, a partir de si mateix, en el que l'alliberament no és un objectiu llunyà, sinó un procés en curs. En l'ambient favorable del postMaig, el feminisme ha propiciat importants commocions en l'estatus i en les representacions de les dones; després, ell mateix ha perdut el seu impuls en una societat que es paralitzava a l'hora de digerir els canvis.El Movimiento de Liberación de las Mujeres ha representado la continuación más tangible del Mayo francés del 68. Ha reintegrado, por su cuenta, las concepciones políticas, las formas de organización, la variedad de acciones de este movimiento de contestación general de la sociedad. Pero, paradójicamente, es, a través de la ruptura con el izquierdismo del cual surgió, que el feminismo se ha posicionado en esta herencia. Ruptura fundadora de la «no-mixticidad», pero también críticafeminista del izquierdismo, de la «división sexual del trabajo militante», del poder de las «vanguardias». Él ha inventado una nueva forma de militar, a partir de sí mismo, en la que la liberación no es un objetivo lejano, sino un proceso en curso. En el ambiente favorable del pos-Mayo, el feminismo ha propiciado importantes conmociones en el estatus y en las representaciones de las mujeres; después, él mismo ha perdido su impulso en una sociedad que se paralizaba a la hora de digerir los cambios.The Women’s Liberation Movement has represented the most tangible continuation of the French May. By itself, it has reincorporated the political conceptions, forms of organisation and variety of actions of that movement which was a general social response. But, paradoxically, it is, through the rupture with the leftism from which it emerged, that feminism has found its position within this inheritance. The rupture founded «non-mixedness», but also a feminist critique of leftism, of the «sexual division of activist labour» and of the power of avant-gardes. It invented a new form of active involvement, based on oneself, in which liberation is not a far-off objective but rather an ongoing process. In the favourable post-May environment, feminism has led to important upheavals in the status and representations of women; since then, it has lost its impetus in a society which becomes paralysed when it comes to digesting change