El Vaticà II suposa un veritable canvi de perspectiva de l’Església enfront de les altres religions. El discurs anatematitzador n’és deixat de banda per a destacar per primera vegada les llavors del Verb, que també hi compten. La pertinença a l’Església ja no es defineix des d’un gran mur separador entre un ser-ne dintre o ser-ne fora, sinó des de diversos graus d’ordenament cap a la plenitud de Crist. Qualsevol ésser humà pot quedar associat al misteri pasqual per maneres solament conegudes per Déu i no es nega que les tradicions religioses puguin tenir una participació positiva en favor d’aquesta associació. En aquest article s’hi analitzen també els diversos avatars que van fer que Nostra Aetate passés de ser un document solament sobre e...