Nutrient pollution of waters: eutrophication trends in European marine and coastal environments

En els darrers cinquanta anys, l'eutrofització (l'enriquiment natural o artificial de nutrients d'un ecosistema aquàtic) ha esdevingut un problema de contaminació ambiental àmpliament estès, a causa de l'augment de la població i de les àrees urbanes, així com de l'augment de producció en els sectors agrícoles i ramaders. Tot i que aquest problema és d'especial importància en els països desenvolupats i en zones d'elevada població, la implantació de sistemes d'agricultura intensiva en zones en desenvolupament (com els països de l'Est d'Europa), pot dur a la propagació de l'eutrofització en poques dècades. L'any 2004, per tal d'establir un nombre reduït d'indicadors estables, però que puguin mostrar tendències temporals i espacials, i que responguin a qüestions prioritàries de política ambiental, l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA) va identificar un conjunt de 37 indicadors que cobreixen sis àrees ambientals i quatre sectors prioritaris respecte als quals es dirigeixen les estratègies de l'EEA. En aquest treball, l'avaluació de la informació facilitada per quatre indicadors seleccionats permet valorar la situació actual respecte a l'eutrofització als mars europeus. Es conclou que, tot i la creixent implantació de les directives europees dirigides a la millora de la qualitat del sistemes aquàtics, no s'ha observat en termes generals una reducció de l'eutrofització. Aquest fet emfatitza la lenta recuperació dels ecosistemes perjudicats per l'acció humana.In the last 50 years, eutrophication (the natural or artificial nutrient enrichment of an aquatic ecosystem) has become a widespread environmental pollution problem due to the growing population, rapid urbanization of previously rural areas, and increased agricultural and livestock production. Even though this problem has particular relevance in developed countries and in areas with large populations, the implementation of intensive agriculture systems in developing zones (such as in Eastern Europe) may lead to the further propagation of the eutrophication in the coming decades. In 2004, the European Environment Agency (EEA) set out to answer to certain priority policy questions. For this purpose, it selected a small number of relevant indicators that are stable but sensitive to temporal and spatial trends. The core set of 37 indicators (referred to as CSI) covers six environmental subjects and four sectors that reflect the priorities of the EEA. In this work, the information rendered by four of the 37 selected CSI was used to assess the current state of eutrophication in European seas. The analysis showed that, despite implementation of those EU Directives aimed at improving the quality of aquatic environments, no general reduction in eutrophication has occurred. This fact emphasizes the slow recovery rate of ecosystems damaged by human actions