Th. W. Adorno y la praxis necesaria. Prolegómenos a una propuesta de ética negativa

En la recerca d’una ètica pel nostre temps, l’autor acudeix a l’obra d’Adorno per examinar la relació dialèctica entre praxi i teoria, i afirma que el nou concepte de praxi que emergeix d’aquesta relació podria guiar-nos en la construcció d’una ètica més crítica que la majoria de morals, constituïdes únicament per un sistema de normes. L’autor defineix la concepció adorniana sobre el lloc del subjecte a la societat, que pretén despertar en aquest subjecte la consciència de les seves capacitats, però també dels seus límits i sobretot de la seva falta de llibertat; el que permet a Adorno concedir validesa a l’intent de vida justa del subjecte modern només en la seva problematicitat i fragilitat.In the search after an ethics for our time, the author goes to Adorno's work to examinethe dialectic relationsship between praxis and theory, and asserts that this new concept ofpraxis can lead us to an ethics, which would be more critical than the majority of morals,constituted only by a system of norms. The author agrees with Adorno's conception aboutthe place of the subject in the society, which pretends to make this subject conscious ofhis capacities, but also of his limits and his lack of freedom. It allows Adorno to give validityto the intent of right life of the modern subject only in his problenlaticity and fragility.En la búsqueda de una ética para nuestro tiempo, el autor acude a la obra de Adorno para examinar la relación dialéctica entre praxis y teoría, y afirma que el nuevo concepto de praxis que emerge de esta relación podría guiarnos en la construcción de una ética más crítica que la mayoría de morales, constituidas únicamente por un sistema de normas. El autor defiende la concepción adorniana sobre el lugar del sujeto en la sociedad, que pretende despertar en este sujeto la conciencia de sus capacidades, pero también de sus límites y sobre todo de su falta de libertad; lo que permite a Adorno conceder validez al intento de vida justa del sujeto moderno sólo en su problematicidad y fragilidad