Argumentos densos

Aquest article tracta de l'ús cognitiu dels textos literaris. Seguint els suggeriments d'una Novel·la, Der Vater eines Mörders, d'A Andersch, tractem d'elucidar la funció cognitiva, fins i tot argumentativa, de la literatura. Alguns arguments poden donar soportea aquest model: a) En la majoria dels casos, la filosofia moral no té a la seva disposició informació sobre situacions extremes i, d'altra banda, la filosofia no hauria de negligir aquestes experiències; b) La possibilitat de realitzar una descripció completa de les accions, denses o no denses, -adoptando la terminologia de M. Waltzer i G. Ryle- milloraria el nostre coneixement contextual i particular dels fets històrics; c) La filosofia moral contemporània usualment argumenta a favor i en contra d'aquest model, «no dens» i teories «no denses», sobre «arguments» i «argumentacions». Aquest és el cas també per l'Ètica i la seva relació amb la literatura. (J. Habermas, M. Nussbaum). L'article reclama més atenció al coneixement indirecte, perquè els «arguments densos» reconstruirien situacions passades que van ser extremadament doloroses-i nocives-per a persones i grups. Un bon motiu per pensar sobre les descripcions completes, denses i no denses.This article deals with the cognitive use of literary texts. Following the suggestions of a novel, A. Andersch’s Der Vater eines Mörders, it takes concern of cognitive function, even of argumentative function of Literature. Some arguments could support this overlapping model: a) Moral Philosophy is mostly lacking of direct information about extreme situations (tragic experiences, imprisonment, genocide) and, on the other hand,Philosophy had not to neglect these experiences; b) the possibility of achieving a complete description of actions, thick and thin —following M. Walzer’s and G. Ryle’s terminology—, would improve contextual and particular knowledge of historical facts; c) Contemporary Moral Philosophy usually argues in favor and against the overlapping model, about «thin» and «not thin» Theories, over «argument» and «argumentation». This is the case for Ethics and its relation with Literature, also (J. Habermas, M. Nussbaum). The article claims more attention to indirect knowledge, because «thick arguments» would reconstruct past situations that where extremely painful —and harmful— for persons and groups. A good reason for thinking about complete descriptions, thin and thick.Este artículo trata del uso cognitivo de los textos literarios. Siguiendo las sugerencias de una Novela, Der Vater eines Mörders, de A. Andersch, tratamos de elucidar la función cognitiva, incluso argumentativa, de la literatura. Algunos argumentos pueden dar soporte a este modelo: a) En la mayoría de los casos, la filosofía moral no tiene a su disposición información sobre situaciones extremas y, por otro lado, la filosofía no debería negligir dichas experiencias; b) La posibilidad de realizar una descripción completa de las acciones, densas o no densas, —adoptando la terminología de M. Waltzer y G. Ryle— mejoraría nuestro conocimiento contextual y particular de los hechos históricos; c) La filosofía moral contemporánea usualmente argumenta a favor y en contra de este modelo, «no denso» y teorías «no densas», sobre «argumentos» y «argumentaciones». Este es el casotambién para la Ética y su relación con la literatura. (J. Habermas, M. Nussbaum). El artículo reclama más atención al conocimiento indirecto, porqué los «argumentos densos» reconstruirían situaciones pasadas que fueron extremadamente dolorosas —y dañinas— para personas y grupos. Un buen motivo para pensar sobre las descripciones completas, densas y no densas