Cap a una metodologia comunicativa en ciències socials

En aquest article presentem la metodologia que des del CREA estem desenvolupant en els últims anys a partir de les nostres aportacions i les de diferents autors, entre les quals s'ha de destacar la de J. Habermas. Seguint Habermas, tradicionalment s'ha produït una posició de desavantatge de l'actor, que s'ha anomenat desnivell metodològic rellevant, referint-se a la diferència entre el pla de la interpretació de l'acció i el de l'acció interpretada. Per tal de superar aquest desnivell, proposem una recerca social basada en l'acció comunicativa per tal de situar l'intèrpret i l'interpretat al mateix nivell en un pla d'igualtat dins del procés d'enteniment en el qual els dos participen. La metodologia que estem elaborant constitueix una manera d'incorporar les opinions i els interessos dels participants, normalment considerats exclosos dels processos de legitimació científica. A més, hem desenvolupat una sèrie de tècniques de tipus qualitatiu —tertúlies comunicatives, relats de vida quotidiana i observacions comunicatives—, que intenten adequar-se als participants de la investigació i permeten la interacció entre les persones que participen en el procés. Les converses generades permeten generar un espai de diàleg en què el llenguatge no és un obstacle en el moment de parlar o contestar, sinó que és una de les eines fonamentals. Els resultats d'aquest procés permeten realitzar una anàlisi més reflexiva i la persona participant té un paper més rellevant com a subjecte de la investigació.En este artículo presentamos la metodología que desde el CREA estamos desarrollando en los últimos años a partir de nuestras aportaciones y las de diferentes autores, entre las que se tiene que destacar la de J. Habermas. Siguiendo a este autor, tradicionalmente se ha producido una posición de desventaja del actor, que se ha conceptualizado como desnivel metodológicamente relevante, refiriéndose a la diferencia entre el plano de la interpretación y el de la acción interpretada. Para superar este desnivel, proponemos una investigación social basada en la acción comunicativa para situar al intérprete y a la persona interpretada al mismo nivel en un plano de igualdad dentro del proceso de entendimiento en el cual los dos participan. La metodología que estamos elaborando constituye una manera de incorporar las opiniones y los intereses de los participantes, normalmente considerados excluidos de los procesos de legitimación científica. Además, hemos desarrollado una serie de técnicas de tipo cualitativo —tertulias comunicativas, relatos de vida cotidiana y observaciones comunicativas—, que intentan adecuarse a los participantes de la investigación y permiten la interacción entre las personas que participan en el proceso. Las conversaciones generadas permiten generar un espacio de diálogo en el que el lenguaje no es un obstáculo en el momento de hablar o contestar, sino que es una de las herramientas fundamentales. Los resultados de este proceso permiten realizar un análisis más reflexivo y la persona participante tiene un papel más relevante como sujeto de la investigación.In this article we introduce the methodology that has been developed from CREA during these last years. It is created from our own contributions and taking into account several authors as well. Among these authors it is worth to point up Habermas’ contribution. According to this author, traditionally the actor was taken from a disadvantageous position. This has been conceptualised as a relevant unevenness in methodological terms when it refers to difference between the interpretation and the interpreted action. In order to overcome this unevenness we propound a social investigation based on the communicative action. Because this perspective places interpreter and actor at the same level, it gets an approach that gets equality within the understanding process in which both are participants. The methodology we are elaborating makes up a way to introduce opinions and interests of the participants, these elements are usually excluded from the scientific legitimisation processes. Furthermore, we have developed several qualitative techniques: communicative social gatherings, daily life stories and communicative observations, which try to make suitable for participants in the investigation and allow interaction among people participating in the process. Conversations that are generated allow the creation of space for dialogue where language is not an obstacle when talking and answering, but a fundamental tool. Results of the process allow to do an analysis even more reflexive and the participant has a more important role as a subject of the investigation