Catalunya i València durant la Guerra de Successió. «La comuna empresa de la llibertat»

La muerte sin descendencia de Carlos II situaba a Europa y a la Monarquía Hispánica en una auténtica encrucijada. Los dos candidatos finales al trono, el archiduque Carlos de Austria y el duque de Anjou, Felipe de Borbón, representaban trayectorias político-dinásticas bien diferentes. Para los Reinos de la Corona de Aragón, estaba en juego la pervivencia del sistema pactista y la defensa de sus proyectos e intereses económicos. En este contexto, Cataluña y Valencia mantuvieron una relación muy estrecha, de ayuda mutua, durante la etapa de gobierno austriacista, que continuó después de la victoria borbónica de Almansa y de la abolición de los Fueros de Valencia, en un intento de frenar la ofensiva militar sobre Cataluña y de restaurar el sistema pactista en el Reino de Valencia. A pesar de todo, la ocupación borbónica de Barcelona y los tratados de Utrecht y de Rastatt pusieron fin a estos proyectos.After the childless death of Charles II, Europe and the Spanish Monarchy were placed in a real crossroad. The two final throne’s candidates, Charles, archduke of Austria, and Philip of Bourbon, duke of Anjou, represented really different political-dynastic courses. To the Crown of Aragon’s Kingdoms, the survival of the constitutional system and their economic interests and projects’ defence were at stake. In this context, during the Hapsburg’s government, Catalonia and Valencia maintained a close relationship of mutual aid that continued after the Almansa’s Bourbon victory and the abolition of Valencia’s Statute-Laws, in an attempt to slow down the military offensive over Catalonia and to restore the constitutional system in the Kingdom of Valencia. In spite of everything, Barcelona’s Bourbon occupation and the Treaties of Utrecht and Rastatt ended these projects.La mort sense descendència de Carles II situava Europa i la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla. Els dos candidats finals al tron, l’arxiduc Carles d’Àustria i el duc d’Anjou, Felip de Borbó, representaven trajectòries politicodinàstiques ben diferents. Per als Regnes de la Corona d’Aragó, estava en joc la pervivència del sistema pactista i la defensa dels seus projectes i interessos econòmics. En aquest context, Catalunya i València mantingueren una relació ben estreta, d’ajuda mútua, durant l’etapa de govern austriacista, que continuà després de la victòria borbònica d’Almansa i de l’abolició dels Furs de València, en un intent de frenar l’ofensiva militar sobre Catalunya i de restaurar el sistema pactista al Regne de València. Malgrat tot, l’ocupació borbònica de Barcelona i els tractats d’Utrecht i de Rastatt posaren fi a aquests projectes