Reus, villa abierta. Los primeros años de la guerra de Separación

L’article exposa la difícil trajectòria d’una població gran durant la guerra de Separació. Els primers anys, Reus va trobar-se enmig d’una frontera militar d’una gran inestabilitat i va optar per no oferir resistència a l’ocupant i cooperar-hi, amb independència del bàndol de què es tractés. Alhora, va procurar mantenir les relacions amb els dos bàndols i proclamar la seva lleialtat a tots dos per separat. Reus va tenir una supervivència difícil, amenaçada per les inacabables aportacions als exèrcits (diners, armes, lleves, proveïments, treballadors) i sobretot pels allotjaments, que foren dels més durs de Catalunya. La vila, que hagué de suportar una despesa econòmica exorbitant, féu fallida i s’endeutà d’una manera exponencial i crònica. També va perdre bona part dels seus habitants. El cas de Reus és el cas de la lluita de les poblacions rurals per superar la crisi política i militar de mitjan segle XVII.This article focuses on the difficult path of a large population during the War of Separation. In the early years, Reus was found in the middle of a military frontier of great instability, and chose not to resist and cooperate with the occupier, regardless of which side they were. At the same time, it sought to maintain relations with both sides and proclaim his loyalty towards the two. Reus had a difficult survival, threatened by the endless contributions (money, weapons, cams, provisioning, labour) and especially for the military billeting, which were the hardest of Catalonia. The village, with an exorbitant economic cost, broke into debt exponentially and chronic, and also lost many of its inhabitants. The case of Reus is the case of the struggle of rural populations to overcome the political and military crisis of the mid-seventeenth century.El artículo expone la difícil trayectoria de una población grande durante la guerra de Separación. En los primeros años, Reus se halló en medio de una frontera militar de una gran inestabilidad, y optó por no ofrecer resistencia y cooperar con el ocupante, con independencia del bando de que se tratase. Al mismo tiempo procuró mantener las relaciones con ambos bandos y proclamar su lealtad a los dos por separado. Reus tuvo una supervivencia difícil, amenazada por las inacabables aportaciones a los ejércitos (dinero, armas, levas, provisiones, trabajadores) y sobre todo por los alojamientos, que fueron de los más duros de Cataluña. La villa, que soportó un gasto económico exorbitante, quebró y se endeudó de manera exponencial y crónica. También perdió buena parte de sus habitantes. El caso de Reus es el caso de la lucha de las poblaciones rurales por superar la crisis política y militar de mediados del siglo XVII