El Derecho a la eduación en América Latina: un análisis de las políticas educativas en la historia reciente de Brasil y Argentina

En el context del nou escenari de Llatinoamèrica, el present article analitza els impactes d'equitat de les reformes educatives projectades a partir dels anys noranta al Brasil i l'Argentina. Al llarg del segle vint els dos països viuen dictadures, repressions, i reformes estructurals neoliberals i neoconservadores que comporten la minimització dels Estats, la negació de drets humans i l'augment de les desigualtats. L'anàlisi comparada parteix d'aquesta herència per contextualitzar les reformes educatives de la història recent, aprofundint en les polítiques postneoliberals de governs més democràtics que han impulsat la igualtat i l'ampliació de drets, entre els quals el dret a l'educació. Si bé es reconeixen els avenços experimentats, també s'evidencien les tensions entre les continuïtats i les ruptures del model hegemònic anterior, entre la mercantilització i la democratització de l'educació.Within the context of the new scenario of Latin America, the present article analyses the equity impacts of the education reforms projected as of the nineties in Brazil and Argentina. Throughout the 20th century both countries experience dictatorships, repressions, and structural reforms of both neo-liberal and neo-conservative leaning which entail a minimisation of the States, denial of human rights, and increase in inequalities. The comparative analysis starts from this inheritance in order to contextualise the education reforms in recent history, taking a close look at the post-neoliberal policies of governments with a more democratic leaning which promoted, at the turn of the 21st century, the search for equality and the extension of rights, including the right to education. Even though the progress experienced can be seen, so too can the tensions between the continuities with and ruptures from the previous hegemonic model, between the commercialisation and democratisation of education.En el contexto del nuevo escenario de Latinoamérica, el presente artículo analiza los impactos de equidad de las reformas educativas proyectadas a partir de los años noventa en Brasil y Argentina. A lo largo del siglo veinte ambos países viven dictaduras, represiones y reformas estructurales de talante neoliberal y neoconservador que conllevan la minimización de los Estados, la negación de derechos humanos y el aumento de las desigualdades. El análisis comparado parte de esta herencia para contextualizar las reformas educativas de la historia reciente, profundizando en las políticas post-neoliberales de gobiernos de talante más democrático que han impulsado, en los albores del siglo veintiuno, la búsqueda de la igualdad y la ampliación de derechos, entre ellos el derecho a la educación. Si bien se reconocen los avances experimentados, también se evidencian las tensiones entre las continuidades y las rupturas del modelo hegemónico anterior, entre la mercantilización y la democratización de la educación