El Problema de l'escola rural durant la Segona República

La manca d'identitat pròpia és el tret que millor ha caracteritzat la nostra escola rural. Nascuda a imitació de la urbana, ni polítics ni pedagogs s'han preocupat de la seva peculiaritat, teixint, al seu voltant, una història d'oblits, marginació i penúria. L'arribada de la Segona República, però, va encetar una nova etapa en què se li dedicava una certa atenció, en considerar el seu desenvolupament com a exigència irrenunciable per a la construcció de la República democràtica. En aquest article ens proposem, després d'una ràpida mirada històrica al voltant dels seus aspectes materials, organitzatius i pedagògics, analitzar els problemes que afecten aquests mateixos aspectes durant el període republicà, per tal de mostrar fins a quin punt fou o no objecte d'actuació preferent en la teoria i la pràctica de la seva política educativa. A més, analitzem el paper del magisteri rural, una part del qual es va convertir, mitjançant la formació de ciutadans republicans, en factor dinamitzador de l'escola i de la mateixa societat.Lack of identity is the most characteristic trait of our rural schools. The rural school emerged as an imitation of the town or city school, and neither politicians nor pedagogues ever addressed its singularity, and have woven a history of oblivion, marginalisation and poverty around it. However, the advent of the Second Republic heralded a new stage, when it was afforded a certain degree of attention, as its development was regarded as a keystone in the construction of the democratic Republic. In this article, and following an overview of its material, organisational and pedagogical aspects, we go on to analyse the problems that affects these selfsame aspects throughout the Republic in order to demonstrate to what extent it was or was not a preferential target in the theory and practice of the Republic’s educational policy. Moreover, we analyse the role of the rural teaching profession, a part of which became, through the formation of republican citizens, a dynamising factor of the school and society