Opinión pública y educación durante la transición a la democracia en Argentina. Primeras consideraciones y quía de fuentes documentales

A mitjan 1982, l'Argentina va iniciar, després de diversos anys de dictadura militar, la transició a la democràcia. Aquesta va comportar, a més del retorn a la normalitat constitucional i parlamentària, canvis substancials en tots els ordres de la vida. L'educació, considerada una de les peces clau del procés a mitjà i llarg termini, no va quedar al marge d'aquests canvis. Així, ben aviat, es va emprendre el procés de democratització, normalització i modernització de les institucions educatives, des de l'ensenyament primari fins a l'universitari, passant per l'educació popular i altres mitjans de formació i atenció de sectors de la població més vulnerables o desfavorits. L'estudi que aquí es presenta, que aprofundeix en els assumptes anteriorment esmentats, però sota el prisma de la història de les mentalitats, és el resultat de la primera fase d'una investigació més àmplia que té com a objectius principals aclarir els posicionaments polítics, ideològics i pedagògics de l'opinió pública davant l'educació durant els processos de transició a la democràcia a Espanya i Argentina, així com esbossar la idea d'educació manejada pel ciutadà mitjà i assentada en els imaginaris col·lectius dels esmentats territoris. En aquest article es precisen, delimiten i descriuen les fonts documentals, en aquest cas, editorials, articles d'opinió, seccions fixes, entrevistes i reportatges amb tema l'educació publicats a Argentina als principals diaris de difusió nacional –Clarín, La Nación i La Prensa– durant el lapse de la transició. S'ofereixen, així mateix, una aproximació al perfil dels editorialistes i dels articulistes i una panoràmica de les qüestions relatives a educació sobre les quals va centrar la seva atenció la premsa diària i que, d'alguna manera, van focalitzar el debat públic. Tanca el treball el que potser constitueix la principal aportació, la relació detallada de fonts documentals, fins ara sense explorar.In the middle of 1982, after several years of military dictatorship, Argentina began the transition to democracy. This led, as well as the comeback to constitutional and parliamentary normality, to significant changes in all spheres of life. Education, regarded as one the key elements of this process in the medium and long term, played an active role in these changes. Thus, the process of democratisation, normalisation and modernisation of educational institutions started, ranging from elementary to university studies, including popular education and other means of training and attention were addressed to the most vulnerable and unprivileged population sectors. The study, which delves into the aforementioned issues, although from the perspective of the history of mentalities, is the result of a first phase of a broader research that aims to clarify the political, ideological and pedagogical views of public opinion with regard to education during the transition processes to democracy in Spain and Argentina. It also outlines the idea of education held by the average citizen, which was settled in the collective imaginations of these territories. This paper accurately defines and describes the documentary sources used (in this case editorials, opinion articles, fixed sections, interviews and articles on education published in Argentina in the most important national newspapers such as Clarín, La Nación and La Prensa, and during the period of transition. We also offer an approach to the profile of columnists and editorialists and an overview of issues relating to education on which daily press focused and that, somehow, centred public debate. The work is closed by which is perhaps the main contribution, a detailed account of documentary sources, still unexplored.A mediados de 1982, Argentina inició, tras varios años de dictadura militar, la transición a la democracia. Ésta conllevó, además del retorno a la normalidad constitucional y parlamentaria, cambios sustanciales en todos los órdenes de la vida. La educación, considerada una de las piezas clave del proceso a medio y largo plazo, no quedó al margen de tales cambios. Así, muy pronto, se emprendió el proceso de democratización, normalización y modernización de las instituciones educativas, desde la enseñanza primaria hasta la universitaria, pasando por la educación popular y otros medios de formación y atención de sectores de la población más vulnerables o desfavorecidos. El estudio que aquí se presenta, que ahonda en los asuntos anteriormente mencionados, pero bajo el prisma de la historia de las mentalidades, es el resultado de la primera fase de una investigación más amplia que tiene como objetivos principales esclarecer las posiciones políticas, ideológicas y pedagógicas de la opinión pública ante la educación durante los procesos de transición a la democracia en España y Argentina, así como bosquejar la idea de educación manejada por el ciudadano medio y asentada en los imaginarios colectivos de los citados territorios. En este artículo se precisan, delimitan y describen las fuentes documentales, en este caso, editoriales, artículos de opinión, secciones fijas, entrevistas y reportajes con tema la educación publicados en Argentina en los principales diarios de difusión nacional – Clarín, La Nación y La Prensa– durante el lapso de la transición. Se ofrecen, asimismo, una aproximación al perfil de editorialistas y articulistas y una panorámica de las cuestiones relativas a educación sobre las que centraron su atención la prensa diaria y que, de algún modo, focalizaron el debate público. Cierra el trabajo lo que quizás constituya la principal aportación, la relación detallada de fuentes documentales, hasta ahora sin explorar