Jaume Caresmar i les fonts històriques de l’Església catalana

Jaume Caresmar és el membre més conegut de l’anomenada Escola historiogràfica del monestir premonstratès de Bellpuig de les Avellanes. El present article reflexiona sobre els seus esforços per organitzar, protegir i difondre els fons documentals provinents de l’Església catalana medieval, alhora que ressegueix el curs seguit fins a l’actualitat pel seu treball i per la documentació objecte del seu estudi. Es constata que Caresmar llegà un treball immens, bé que incomplet i poc ordenat, cosa que facilità l’escassa endreça dels materials que seguí a la seva mort. El gruix d’aquest treball majoritariament inèdit ha estat objecte de dispersions i destruccions, inserit en l’encadenament de guerres, legislacions anticlericals i negligències vers el patrimoni cultural, des de l’època napoleònica fins a la guerra civil de 1936-1939