A l'entorn dels orígens de l'orde de la Mercè

A principis del segle xiii la ciutat de Barcelona va emprendre una etapa d’augment de poblament, gràcies en part a una notable immigració de gent activa, una oligarquia de grans famílies i la creació d’hospitals, confraries, convents i esglésies. Entre les confraries més destacades hi ha l’Almoina dels Captius, que almenys des del 1219 dirigia Pere Nolasc, integrada per laics i preveres que recaptaven almoines per alliberar els captius fets pels sarraïns. L’ajut de destacats ciutadans i del rei la féu molt aviat la més notable de la ciutat i gràcies a Ramon de Penyafort el 1235 va rebre del papa Gregori IX la regla de Sant Agustí, que la convertiria en el futur gran orde de la Mercè. Abstract In the early thirteenth century, Barcelona underwent a period of population increase, thanks in part to a significant migration of active population, an oligarchy of large families and the creation of hospitals, fraternities, convents and churches. Among the most important fraternities we can find ≪The Alms Captives≫, ran by Pere Nolasc as early as 1219, which was made of seculars and priests, who collected alms to free the captives made by the Saracens. With the support of prominent citizens and King, it became the most notable fraternity in the city and, thanks to Ramon Penyafort, it was awarded the Rule of St. Augustine by Pope Gregory IX in 1235, which would help it become the high order of the Merce later on