Dominion and rights over water in the Besòs basin in modern times

L’anàlisi dels establiments del domini reial sobre l’aigua en diferents poblacions del Vallès a la segona meitat del xvii, amb característiques distintes d’ús si es tractava de senyors, d’universitats o de pagesos, permet una aproximació més precisa sobre la presència del regadiu a les terres entorn del Mogent, del Congost, del Tenes, de la Riera de Caldes i del Besòs, així com la combinació amb l’activitat dels molins. L’increment del regadiu en el darrer quart del segle xvii i en el xviii manifestava un cert dinamisme agrari, però no va suposar una gran transformació d’aquella zona. D’altra banda, els conflictes derivats de la defensa dels drets de particulars o de poblacions generats, sobretot, pels abusos en l’accés a un mateix corrent d’aigua, però també per la localització de recs i rescloses fora del terme municipal, són una bona mostra de l’interès creixent per aquell recurs.The analysis of de roryal rule establishments over the water in different towns of Vallès in the second half of the seveneteenth century, depending if it’s use of lords, town counciles or farmers, allows a better precise about the presence of irrigation to the lands around Mogent, Congost, Tenes, Riera de Caldes and Besòs, and combined whith the activity of the mills. The icreased irrigation in the last quarter of the seventeenth and in the eighteenth centurys expressed a some dynamic agriculture but it wasn’t an important transformation in the area. Moreover, the conflicts arising from the individual rights or of towns generateds mainly by the abuse of access to the same stream, but also from the location of dams and the irrigation chanels outside the municipality. They’re a good examples to the increasing interest about that resource