Drets de l’aigua, drets de la terra i conreu de l’arròs a l’Empordà del segle xviii

A l’Empordà, durant el segle XVIII, el conreu de l’arròs arriba a la seva màxima extensió. El conreu genera un seguit de conflictes derivats dels drets de propietat sobre les terres arrosseres i també sobre els drets de l’aigua de reg. Els elevats beneficis que comportava el conreu de l’arròs van generar una conflictivitat que va acabar amb la prohibició del conreu. Els beneficis eren per als detentors dels drets de propietat de la terra (sovint senyors útils no residents a la zona), però també per als senyors de molins i per als senyors de l’aigua, que la cedien en establiment emfitèutic. Els «senyors de l’aigua», per les feines de canalització de recs i sèquies, eren compensats amb el pagament d’un dret sobre la superfície conreada d’arròs o sobre la collita, que es coneixia amb el nom de dret de l’aigua.During the eighteenth century, rice farming in the Empordà region reached its maximum extent. Farming generated a series of conflicts derived from property rights over ricefields and also from rights over irrigation water. The high profits gained from rice farming generated conflicts that brought about the prohibiton of its cultivation. Profits went to holders of land property rights (usually lords not residing in the area), but also to mill owners and water owners, who ceded water by emphyteutic lease. ‘Water lords’ received a payment for rights over areas sown with rice or for rights to the harvest in compensation for irrigation work on canals and ditches. This was known as the water right