Genética y aprendizaje: Cómo influyen los genes en el logro educativo

El cervell és l’òrgan del pensament. El pensament es defineix com l’acte de pensar; és a dir, d’exercir la facultat de concebre, jutjar o inferir, o de considerar alguna cosa, una opinió o un conjunt d’idees sobre un tema determinat. Inclou implíci- tament els processos d’aprenentatge. Les funcions mentals, que inclouen tots els aspectes del comportament humà, com els relacionats amb l’aprenentatge, sorgeixen de l’activitat del cervell. Les connexions neuronals que generen i donen suport a les funcions mentals es formen en el decurs de la vida, cosa que permet l’aprenentatge de nous conceptes i habilitats. Tant la formació i el funcionament del cervell, com també la plasticitat neuronal, estan influenciats per l’activitat d’un conjunt de gens i també per modificacions epigenètiques, que contribueixen a la regulació de l’expressió gènica adaptant-la a les condicions ambientals. En aquesta revisió, dirigida especialment a professionals de l’educació, s’analitzen les aportacions genètiques i epigenètiques a aspectes mentals relacionats amb els processos d’aprenentatge, en termes d’heretabilitat. Argumentaré que, mal- grat la majoria, si no tots els aspectes relacionats amb l’aprenentatge tenen un rerefons genètic clar, els processos educatius permeten incrementar o disminuir les capacitats innates de cada persona. Parlaré, per tant, de la importància de l’educació en el context de l’heretabilitat dels processos vinculats a l’aprenentat- ge. La conclusió serà que, malgrat que en la majoria d’aquests processos cere- brals l’heretabilitat és relativament alta, les pràctiques educatives constitueixen un element clau per al desenvolupament dels estudiants, atès que permeten mi- llorar, o alternativament disminuir, totes les capacitats cognitives. Per tant, un dels objectius principals de l’educació en un món canviant i incert hauria de ser formar persones adaptables i versàtils que puguin i vulguin aprofitar al màxim les seves capacitats. Els coneixements derivats de la genètica i l’epigenètica, i també de la neurociència, s’haurien d’utilitzar per millorar la comprensió que tenim els professionals de l’educació sobre els orígens biològics de les diferències en les capacitats cognitives, la qual cosa hauria de permetre desenvolupar pràctiques educatives més respectuoses i flexibles per assolir l’objectiu esmentat, formar persones adaptables i versàtils que puguin i vulguin aprofitar al màxim les seves capacitats en un entorn canviant i incert.El cerebro es el órgano del pensamiento, que se define como la facultad de concebir, juzgar o inferir, o considerar algo, una opinión o un conjunto de ideas sobre un tema determinado, e incluye los procesos de aprendizaje. Las conexiones neuronales que generan y dan soporte a las funciones mentales se forman en el transcurso de la vida, lo que permite el aprendizaje de nuevos conceptos y habilidades. Tanto la formación y el funcionamiento del cerebro, así como la plasticidad neuronal, están influenciados por la actividad de un conjunto de genes y también por modificaciones epigenéticas, que contribuyen a la regulación de la expresión génica adaptándola a las condiciones ambientales. En esta revisión, dirigida especialmente a profesionales de la educación, se analizan las aportaciones genéticas y epigenéticas a aspectos mentales relacionados con los procesos de aprendizaje, en términos de heredabilidad. Argumentaré que, a pesar de que la mayoría, si no todos los aspectos relacionados con el aprendizaje tienen un trasfondo genético claro, los procesos educativos permiten incrementar o disminuir las capacidades innatas de cada persona. Hablaré, por tanto, de la importancia de la educación en el contexto de la heredabilidad de los procesos vinculados al aprendizaje. La conclusión será que, aunque en la mayoría de estos procesos cerebrales la heredabilidad es relativamente alta, las prácticas educativas constituyen un elemento clave para el desarrollo de los estudiantes, dado que permiten potenciar, o alternativamente disminuir, todas las capacidades cognitivas. Por lo tanto, uno de los objetivos principales de la educación en un mundo cambiante e incierto debería ser formar personas adaptables y versátiles que puedan y quieran aprovechar al máximo sus capacidades. Los conocimientos derivados de la genética y la epigenética, y también de la neurociencia, deberían utilizarse para mejorar la comprensión que tenemos los profesionales de la educación sobre los orígenes biológicos de las diferencias en las capacidades cognitivas, lo cual debería permitir desarrollar prácticas educativas más respetuosas y flexibles para alcanzar el objetivo mencionado, formar personas adaptables y versátiles que puedan y quieran aprovechar al máximo sus capacidades en un entorno cambiante e incierto.