Liberalism in the Face of Fascism: The Problem of Civil Society and Mass Society

L’assaig reflexiona sobre les dificulats del liberalisme per a ajustar-se als nous ritmes polítics, oberts en el període immeditament posterior a la Primera guerra mundial. Especialment es subratlla la incapacitat del liberalisme d’obrir-se a les masses, d’organitzar partits capaços d’aconseguir el consens de les multituds tal i com feien els partits revolucionaris, catòlics o feixistes. En aquest marc, es ressenya l’evolució històrica de conceptes com societat de masses o societat civil i la seva recepció en el pensament polític italià, especialment durant els primers anys del feixisme. Finalment, es ressalta l’assassinat de Giacomo Matteotti (1924) i les divisions dels partits antifeixistes a l’hora d’aconseguir un canvi polític a Itàlia. La victòria del feixisme fou el cant del cigne de la societat liberal i democràtica que havia protagonitzat la vida del Regne d'Itàlia des de la seva unificació.This essay reflects on the difficulties of liberalism to adapt to the new political rythms opened by the First World War's aftermath. Special emphasis is made on the limitations of liberalism to open to the masses, as well as its incapacity to organize mass-based parties, as it was the case of revolutionary, Catholic and fascist parties. Within this theoretical framework, we will review the historical evolution of concepts such as civil society and mass society, and study its reception in the Italian political thought, especially during the early years of Fascism. Finally, this essay highlights the murder of Giacomo Matteoti (1924) and the divisions of antifascist parties in achieving political change in Italy. The victory of fascism came to symbolize the swan song of the liberal and democratic society that had led thelife of the Kingdom of Italy from its unification