Circulaciones rioplatenses. Debates sobre el pasado y la actualidad paraguayos en los primeros decenios del siglo xx

Aquest treball analitza algunes elaboracions discursives sobre el passat i l'actualitat paraguaians de les primeres dècades del segle XX, aturant-se, en particular, en la controvèrsia iniciada a finals de 1902, que va tenir com a principals protagonistes els intel·lectuals Cecilio Báez i Juan I. O 'Leary. S'interessa en les condicions socials i culturals de producció, circulació i recepció d'aquests discursos en l'espai platense, així com en les categories conceptuals i en les eines teòriques disponibles per la seva construcció. Els mateixos apareixen inscrits en el marc més ampli de la «qüestió nacional», que involucra problemàtiques com la sociabilitat, la formació del subjecte polític, la identitat, l'etnicitat i l'educació.This article examines the many discourses on the past and present from early-twentieth century Paraguay by focusing on the debates led by intellectuals Cecilio Báez and Juan E. O’Leary during late-1902 and the following months. This work analyzes the social and cultural conditions of production, circulation and reception of these discourses in the River Plate, and the theoretical tools and categories available at the time. These discourses were immersed in the broader problem of the “national issue”, which involved the analysis of sociability, the formation of the political subject, identity, ethnicity and education.Este trabajo analiza algunas elaboraciones discursivas sobre el pasado y la actualidad paraguayos de las primeras décadas del siglo xx, deteniéndose, en particular, en la controversia iniciada a fines de 1902, que tuvo como principales protagonistas a los intelectuales Cecilio Báez y Juan E. O’Leary. Se interesa en las condiciones sociales y culturales de producción, circulación y recepción de esos discursos en el espacio platense, así como en las categorías conceptuales y en las herramientas teóricas disponibles para su construcción. Los mismos aparecen inscriptos en el marco más amplio de la «cuestión nacional», que involucra problemáticas como la sociabilidad, la formación del sujeto político, la identidad, la etnicidad y la educación