The places of memory: Arts as Archive

En aquest article s’aborda una nova constant creativa o gir cap a l’obra d’art com a arxiu entre una sèrie d’artistes i teòrics que des de 1960 fins a l’actualitat comparteixen un comú interès per l’art de la memòria, tant la memòria individual com la memòria cultural, la memòria històrica i que busquen introduir significat en l’aparentment hermètic sistema conceptual i minimalista del qual parteixen. I en aquests casos, l’arxiu, tant des d’un punt de vista literal com metafòric, s’entén com el lloc legitimador per a la història cultural. Entre les referències genealògiques de l’arxiu, situarem tres projectes intel·lectuals desenvolupats en les primeres dècades del segle XX: els The Arcades Project deWalter Benjamin, l’Atlas Mnemosyne de Aby Warburg i les sèries fotogràfiques d’August Sander, del qual el mateix Benjamin digué que “més que un llibre de fotografies és un atles que exercita”; tres projectes que tenen en comú la seva condició de treball inacabat, sense forma definitiva, a part de l’absència de seqüencialitat i/o linealitat. Analitzarem també les diverses pràctiques artístiques de l’arxiu en l’espai de la contemporaneïtat en artistes com Hans Peter Feldmann, Gerhard Richter, On Kawara, Rosangela Rennó, Fernando Bryce, The Atlas Group, Christian Boltanski, Hanne Darboven, Susan Hiller, Bernd i Hilla Becher.This article centres on a new creative conception of art as archive, developed in the 1960s by a group of artists and art theorists who shared a common interest in the art of individual, cultural and historical memory and who tried to understand the apparently hermetic conceptual system from which they depart. Both literally and metaphorically, the archive is understood as a place in which cultural history is legitimated. Among the genealogical references to art as archive, our study centres on three intellectual projects of the early 20th century:Walter Benjamin’s The Arcades Project, AbyWarburg’s Atlas Mnemosyne, and August Sander’s photographic series. All three projects were unfinished; they eschewed sequentiality and linearity. We also analyse the different artistic uses of the archive in the artists Hans Peter Feldmann, Gerhard Richter, On Kawara, Rosangela Rennó, Fernando Bryce, The Atlas Group, Christian Boltanski, Hanne Darboven, Susan Hiller and Bernd & Hilla Becher