IRAKURTEZINTASUNA ETA TRADIZIOA OLERKIGINTZA ESPERIMENTALEAN

Prenent com a base la poesia experimental de les darreres dècades, aquest treball defensa la impossibilitat de definir un tall net entre continuïtat i ruptura literàries. A causa de les diverses experiències de subalternització a què s'ha enfrontat, la cultura catalana ha solemnitzat el concepte de continuïtat i ha associat la ruptura amb l'extinció. L'article revisa aquest plantejament des de la convicció que la transmissió cultural també es pot construir a partir de la discontinuïtat, la interrupció i la contraescriptura. La justificació d'aquesta hipòtesi es fonamentarà en l'estudi dels usos i lectures de la poesia de Gabriel Ferrater per part d'autors com Carles Hac Mor, Vicenç Altaió i Víctor Sunyol i en l'examen de la dimensió semiòtica de l'il·legible en textos de Miquel Bach i altres poetes.Starting with the experimental poetry of the past few decades, this work defends the impossibility of drawing a clear line between literary continuity and rupture. Due to the diverse experiences of subalternisation that it has faced, Catalan culture has both celebrated the concept of continuity and associated rupture with extinction. The article examines this approach in the belief that cultural transmission can also be built from discontinuity, interruption and counter-discourse. The justification of this hypothesis will be based on the study of uses and readings of Gabriel Ferrater's poetry by authors such as Carles Hac Mor, Vicenç Altaió and Víctor Sunyol, and on the study of the semiotic dimension of illegibility in the texts of Miquel Bach and other poets.Partiendo de la poesía experimental de las últimas décadas, este trabajo defiende la imposibilidad de trazar un corte limpio entre continuidad y ruptura literarias. Debido a las diversas experiencias de subalternización a las que se ha enfrentado, la cultura catalana ha solemnizado el concepto de continuidad y ha asociado la ruptura a la extinción. El artículo revisa ese planteamiento desde la convicción de que la transmisión cultural también se puede construir a partir de la discontinuidad, la interrupción y la contraescritura. La justificación de esta hipótesis se fundamentará en el estudio de los usos y lecturas de la poesía de Gabriel Ferrater por parte de autores como Carles Hac Mor, Vicenç Altaió y Víctor Sunyol, y en el examen de la dimensión semiótica de lo ilegible en textos de Miquel Bach y otros poetas.Lan honetan, literaturaren jarraitasunaren eta hausturaren arteko banaketa argia zehazteko ezintasuna defendatzen da, azken hamarkadetako olerkigintza esperimentala oinarri. Pairatu dituen mendekotasun-esperientziak direla-eta, kultura katalanak jarraitasunaren kontzeptua goretsi du, eta haustura desagerpenarekin lotu du. Artikulu honetan, planteamendu hori dudan jarri da, kultura-transmisioa jarraitasun ezan, etenetan eta kontra-idazketan funtsatuta ere eraiki daitekeela oinarrituta. Hipotesi hori Carles Hac Mor, Vicenç Altaió eta Víctor Sunyolek Gabriel Ferrateren olerkiak erabili eta ulertzeko moduen ikerketarekin, eta Miquel Bach eta beste zenbait olerkigileren testuetako irakurtezintasunaren dimentsio semiotikoaren azterketarekin justifikatu da