Estudi de la il·lustració científica com a eina clau en l’aprenentatge de les ciències: una perspectiva cognitiva

Des de temps remots, l’ésser humà ha tingut la necessitat d’entendre i descriure el món que l’envolta. La representació gràfica ha esdevingut una de les maneres de fer-ho i una mostra d’aquestes primeres manifestacions la trobem en les pintures rupestres. En el camp de les ciències naturals, concretament en la seva aparició i desenvolupament, la il·lustració científica ha tingut un paper determinant, tant per transmetre coneixements, com per facilitarne la seva comprensió. En les grans fites de la història de les ciències biològiques, els diferents científics feien un ús prioritari de la il·lustració per tal de poder transmetre i divulgar els coneixements a la societat. Per tant, la il·lustració és i ha sigut una eina fonamental en l’evolució del coneixement científic. Tot i que el dibuix en ciències també és art, en ciències cal que hi hagi una correspondència amb el món natural que intenta explicar o descriure. La finalitat de la il·lustració científica no és simplement crear un dibuix més o menys bonic, sinó informar i descriure processos amb precisió i rigor. Per tant, podem dir que seria difícil imaginar, ensenyar, aprendre o fer ciència sense l’ús de representacions visuals. En aquest article s'analitza quin paper juguen les il·lustracions en l’ensenyament de les ciències i quan poden resultar beneficioses en el procés d’aprenentatge