Caracterización acústica de las vocales del español hablado por chinos

En aquest article presentem els resultats obtinguts en una investigació basada en la caracterització acústica de les vocals de la interllengua espanyol parlat per xinesos, amb l'objectiu de realitzar una descripció acústica de cada vocal i comprovar si hi ha diferències entre homes i dones, entre àtones i tòniques i comparar els resultats obtinguts amb els de l'espanyol i la interllengua. El corpus és de parla semiespontània i consta de 725 sons vocàlics produïts per 21 estudiants xinesos. S'ha comprovat que hi ha diferències significatives entre les vocals produïdes per homes i dones; i que no n’hi ha entre les vocals tòniques i les àtones, ni a l’F1 ni a l’F2, a excepció de l’F2 de la vocal anterior alta, [i]. En comparació amb els resultats d'altres autors, s'ha constatat que els valors mitjans de l’F1 de les cinc vocals analitzades són, en general, més alts, s’articulen amb més obertural bucal i més constricció de la laringe. Quant a l’F2, les diferències amb la parla controlada, la tendència és que els valors mitjans en les vocals posteriors produïdes per xinesos són més alts, és a dir, hi ha menys labialització i menys constricció linguovelar. Mentre que si els comparem amb la parla espontània, els valors mitjans de les anteriors són més elevats, hi ha menys labialització i menys constricció linguovelar.In this article, we present the results of the investigation on the acoustic characterization of the Spanish vowels when Chinese speak Spanish, as interlanguage. The research aims at making an acoustic description of each vowel and checking if these descriptions differ between men and women, unstressed and stressed vowels, comparing our results with those of Spanish and interlanguage. The corpus is semi-spontaneous including 725 vowel sounds produced by 21 Chinese students. It has been proven that there are significant differences between the vowels produced by men and women, and that no difference between the stressed and unstressed vowels, neither in F1 nor in F2, with the exception of the F2 of the high front vowel, [i]. Comparing with the results of other authors, it has been found that the average F1 values of the five vowels in our research are higher, which indicates that they articulate with greater buccal opening and more constriction of the larynx. While, in F2, the means in the back vowels in our research are higher than those computed from controlled speech, that is, there is less labialization and less linguovelar constriction; the means of the front vowels are higher than those calculated from spontaneous speek, that evidence, there is less labialization and less linguo velar contriction.En este artículo presentamos los resultados obtenidos en una investigación basada en la caracterización acústica de las vocales de la interlengua español hablado por chinos, con el objetivo de realizar una descripción acústica de cada vocal y comprobar si hay diferencias entre hombres y mujeres, entre átonas y tónicas y comparar los resultados obtenidos con los del español y la interlengua. El corpus es de habla semiespontánea y consta de 725 sonidos vocálicos producidos por 21 estudiantes chinos. Se ha comprobado que hay diferencias significativas entre las vocales producidas por hombres y mujeres; y que no las hay entre las vocales tónicas y las átonas, ni en el F1 ni en el F2, a excepción del F2 de la vocal anterior alta, [i]. En la comparación con los resultados de otros autores, se ha constatado que los valores medios del F1 de las cinco vocales analizadas, en general, son más altos: articulan con mayor abertura bucal y más constricción de la laringe. En cuanto al F2, las diferencias con el habla controlada, la tendencia es que los valores medios en las vocales posteriores en nuestra investigación son más altos, es decir, hay menos labialización y menos constricción linguovelar. Mientras que si los comparamos con el habla espontánea los valores medios que hemos obtenido son más elevados en las anteriores, hay menos labialización y menos constricción linguovelar