Análisis del discurso y complejidad

En aquest treball es planteja com l’anàlisi dels discursos ideològics pot abordar-se de manera nova des de la complexitat. Atesa la naturalesa complexa d’aquests discursos, l’apartat teoricotradicional de la lingüística no ha estat capaç d’oferir instruments eficaços per al seu estudi; per això, cal apel·lar a solucions diferents de tipus interdisciplinari. Des de la nostra perspectiva d’investigació, hem recorregut a diverses solucions: vàrem partir de l’anàlisi pragmaticoretòrica, posteriorment vàrem incloure la dimensió sociocognitiva i, actualment, pel tipus de discursos que analitzem (els de canvi social), ens hem endinsant en la perspectiva constructivista, ancorada a la complexitat (Maturana, Varela, Capra, entre d’altres). Des d’aquesta última aproximació, el llenguatge (o discurs) s’analitza en l’interrelació amb la cognició humana (cognició corporitzada), les emocions, l’entorn i l’acció. This paper discusses how the analysis of ideological discourses can be approached in a new way through complexity theory. Given the complex nature of such discourses, the traditional theoretical and methodological approach in linguistics has not been able to provide effective tools for their study. It has thus been necessary to appeal to interdisciplinary solutions. From our research perspective, we have adopted various solutions: we started with the pragmatic-rhetorical analysis, then included the socio-cognitive approach and now, for the kind of discourse we are analyzing (the discourses of social change), we are exploring the constructivist perspective, rooted in complexity theory (Maturana, Varela, Capra, among others). In this latter approach, language (or speech) is analyzed in connection with human cognition (embodied cognition), emotions, environment and action.En este trabajo se plantea cómo el análisis de los discursos ideológicos puede abordarse de manera nueva desde la complejidad. Dada la naturaleza compleja de tales discursos, el apartado teórico-metodológico tradicional de la lingüística no ha sido capaz de ofrecer instrumentos eficaces para su estudio; por ello, es necesario apelar a soluciones distintas de tipo interdisciplinar. Desde nuestra perspectiva de investigación, hemos recurrido a diversas soluciones: partimos del análisis pragmático-retórico, posteriormente incluimos la dimensión socio-cognitiva y, en la actualidad, por el tipo de discursos que analizamos (los de cambio social), nos estamos adentrando en la perspectiva constructivista, anclada en la complejidad (Maturana, Varela, Capra, entre otros). Desde esta última aproximación, el lenguaje (o discurso) se analiza en interrelación con la cognición humana (cognición corporizada), las emociones, el entorno y la acción.