La diversidad de lenguas en España en los últimos 25 años. Perspectivas desde territorio monolingüe

L'article de Barrera respon a la petició dels organitzadors de les Jornades objecte d'aquest número d'assumir la representació de l''Espanya monolingüe'. Per això, l'autor ha estructurat la seva aportació en tres parts: a la primera i la segona es glossen les idees de dos sociòlegs espanyols; a la tercera es presenten una sèrie de consideracions del propi autor a l'entorn del debat polític i ideològic que ha generat la diversitat lingüística espanyola en els últims vint-i-cinc anys.El primer sociòleg les idees del qual apareixen exposades i comentades és Juan José Linz. Segons Barrera, les posicions de Linz semblen estar influïdes per un hispanocentrisme 'lliberal' molt arrelat, però receptiu als fets diferencials i al caràcter plural d'Espanya. En conjunt, Linz defensa un bilingüisme 'asimètric' que afavoreix la persistència de la posició dominant del castellà. El segon sociòleg glossat és Ninyoles, que parteix d'una perspectiva completament diferent a l'anterior, atès que la seva proposta se situa dins d'una òptica 'socialdemòcrata-perifèrica'. Defensa el plurilingüisme a Espanya a través de dues vies alternatives: l'unilingüisme oficial a cadascuna de les circumscripcions lingüístiques seguint el model general als països multilingües, i la consideració de la territorialitat dels drets lingüístics.A l'última part de l'article, Barrera detalla l'evolució del debat sobre la diversitat de llengües des de 1974 fins a 2004 i centra la seva atenció en la qüestió lingüística de Catalunya. La seva aportació es tanca amb optimisme, ja que considera que des del març de 2004 hi ha una oportunitat per garantir una Espanya plural tolerant cap a la diversitat.This paper responds to the organizers' desire to have Dr. Andrés Barrera represent 'Monolingual Spain' in the issue. The author has structured his paper in three parts: Part One and Part Two present the ideas of two Spanish sociologists; in Part Three, the author contributes some reflections of his own on the political and ideological debate on linguistic diversity in Spain during the past 25 years.The first ideas commented on are those put forward by Spanish sociologist José Linz. According to Barrera, Linz's positions are influenced by liberal 'Hispanocentrism', though relatively open to Spain's diversity and plurality. On the whole, Linz proposes asymmetrical bilingualism, which favours the dominant position of Castilian. The second sociologist whose ideas are explored is Rafael Lluís Ninyoles. His position is completely different from that of Linz, and can be defined as 'peripheral and social-democratic'. Ninyoles argues for plurilingualism in Spain in two ways: official monolingualism in each linguistic domain, in accordance with the practices of other multilingual countries, and primacy of the principle of territoriality.In the last section, Barrera covers the evolution of the debate on linguistic pluralism between 1974 and 2004, focussing his attention on Catalonia. His final words are optimistic, arguing that a new opportunity to establish tolerance towards diversity has existed in Spain since the March 2004 elections.El artículo de Barrera responde a la petición de los organizadores de las Jornadas objeto de este número de asumir la representación de la 'España monolingüe'. Para ello, el autor ha estructurado su aportación en tres partes: en las dos primeras se glosan las ideas de dos sociólogos españoles; en la tercera se presentan una serie de consideraciones del propio autor acerca del debate político e ideológico que ha generado la diversidad lingüística española en los últimos veinticinco años.El primer sociólogo cuyas ideas aparecen expuestas y comentadas en el artículo es Juan José Linz. Según Barrera, las posiciones de Linz parecer estar influidas por un hispanocentrismo de raigambre 'liberal', pero receptivo a los hechos diferenciales y al carácter plural de España. En conjunto, Linz defiende un bilingüismo 'asimétrico' que favorece la persistencia de la posición dominante del castellano. El segundo sociólogo glosado es Ninyoles, con una perspectiva completamente distinta a la anterior, pues su propuesta se sitúa dentro de una óptica 'socialdemócrata-periférica'. Defiende el plurilingüismo en España a través de dos vías alternativas: el unilingüismo oficial en cada una de las circunscripciones lingüísticas siguiendo el modelo general en los países multilingües, y la consideración de la territorialidad de los derechos lingüísticos.En la última parte del artículo, Barrera detalla la evolución del debate sobre la diversidad de lenguas desde 1974 hasta 2004 y centra su atención en la cuestión lingüística de Cataluña. Su aportación se cierra con optimismo, pues considera que desde marzo de 2004 existe una oportunidad para afianzar una España plural tolerante hacia la diversidad.