Trans-Atlantyk de Witold Gombrowicz, guia de lectura per a no-polonesos

Witold Gombrowicz arribà a Buenos Aires a bord del vaixell Chrobry el 22 d’agost de 1939. Uns dies després l’Alemanya nazi envaïa Polònia i Gombrowicz decidia quedar-se a l’Argentina, on romandria gairebé 24 anys. L’any 1947, després d’haver passat gairebé 10 anys sense escriure pràcticament res, decideix explicar la seva atípica arribada al país i les setmanes que seguiren. Però aquell Trans-Atlantyk ràpidament agafarà una altra destinació i retornarà l’autor cap a la seva terra nativa, convertint-se en una complexa al·legoria sobre la relació entre individu i nació. Per a fer-ho tot més difícil Gombrowicz escull una forma d’expressió literària provinent dels llibres de memòries que escrivien els nobles sàrmates al segle XVII. Tot i que el fil argumental de la novel·la transcorre a l’Argentina, el tema principal acabarà sent Polònia. Tots aquests aspectes fan aquesta obra difícil de traduir a altres llengües i gairebé incomprensible pel lector no-polonès. La primera part d’aquest article intentarà proporcionar algunes claus per a fer Trans-Atlantyk més accessible als lectors estrangers i que puguin arribar al nivell metafòric d’aquesta obra mestra de la literatura polonesa. Després ens concentrarem en l’anàlisi d’algunes traduccions i dels pròlegs introduïts per a guiar els lectors no-polonesos a través d’aquesta anti-epopeia nacional polonesa. A l’últim capítol considerarem Trans-Atlantyk a la llum de les idees de Milan Kundera sobre el destí dels grans artistes provinents de nacions petites exposades al seu assaig Les testaments trahis. Tanquem l’article amb algunes consideracions sobre el pes específic de Gombrowicz a les literatures nacionals polonesa i argentina i entre els millors escriptors de la Literatura universal. Witold Gombrowicz arrived to Buenos Aires on board of the Chrobry on august 22nd 1939. Some days later Nazi Germany invaded Poland and Gombrowicz decided to stay in Argentina, were he was to remain almost 24 years. In 1947, after almost 10 years hardly writing anything, he decides to explain his atypical arrival to the country and the weeks that followed. But that Trans-Atlantyk quickly took a new destination and brought the author back to his mother land, as it turned to a complex allegory on the relationship between individuals and the nation. To make it all more difficult, Gombrowicz chose a literary expression style coming from Sarmatian noblemen’s memories’ books from the 17th century. Although the plot of the novel is set in Argentina, the main theme will be utterly Poland. All those aspects makes the novel difficult to translate to foreign languages and almost impossible to understand in a proper way to non-polish readers. In our paper we’ll try and give some keys to make this book more easily understandable to foreign readers, so that they can reach the metaphorical level of this polish major work. After that, we’ll concentrate in some translation approaches used in different translations and the forewords incorporated to guide non-polish readers through this Polish national anti-epopee. In the last chapter we’ll consider Trans-Atlantyk in the light of Milan Kundera’s ideas on the destiny of great artists coming from small nations exposed in his essay Les testaments trahis. We’ll finish with some considerations on the place achieved by Gombrowicz in Polish and Argentinean national literatures and amongst the best world authors. Witold Gombrowicz arribà a Buenos Aires a bord del vaixell Chrobry el 22 d’agost de 1939. Uns dies després l’Alemanya nazi envaïa Polònia i Gombrowicz decidia quedar-se a l’Argentina, on romandria gairebé 24 anys. L’any 1947, després d’haver passat gairebé 10 anys sense escriure pràcticament res, decideix explicar la seva atípica arribada al país i les setmanes que seguiren. Però aquell Trans-Atlantyk ràpidament agafarà una altra destinació i retornarà l’autor cap a la seva terra nativa, convertint-se en una complexa al·legoria sobre la relació entre individu i nació. Per a fer-ho tot més difícil Gombrowicz escull una forma d’expressió literària provinent dels llibres de memòries que escrivien els nobles sàrmates al segle XVII. Tot i que el fil argumental de la novel·la transcorre a l’Argentina, el tema principal acabarà sent Polònia. Tots aquests aspectes fan aquesta obra difícil de traduir a altres llengües i gairebé incomprensible pel lector no-polonès. La primera part d’aquest article intentarà proporcionar algunes claus per a fer Trans-Atlantyk més accessible als lectors estrangers i que puguin arribar al nivell metafòric d’aquesta obra mestra de la literatura polonesa. Després ens concentrarem en l’anàlisi d’algunes traduccions i dels pròlegs introduïts per a guiar els lectors no-polonesos a través d’aquesta anti-epopeia nacional polonesa. A l’últim capítol considerarem Trans-Atlantyk a la llum de les idees de Milan Kundera sobre el destí dels grans artistes provinents de nacions petites exposades al seu assaig Les testaments trahis. Tanquem l’article amb algunes consideracions sobre el pes específic de Gombrowicz a les literatures nacionals polonesa i argentina i entre els millors escriptors de la Literatura universal.