Sintaxis de la prosa del instante: La lengua de una tradición efímera en los albores del siglo XIX

Aquest treball aborda un conjunt ampli de fenòmens morfosintàctics presents en instàncies de particulars a la Junta Suprema Central i Governativa del Regne durant el seu període de vigència (de fins de 1808 a fins de 1809) i compara l'estatut variacional d'aquests fenòmens en tals cartes amb el qual pot observar-se en la prosa culta del primer terç del segle XIX. Els resultats ofereixen indicis d'interès sobre els fenòmens gramaticals més i menys promoguts cap a la fi del «primer espanyol modern» (h. 1675-1825) i contribueixen a la caracterització morfosintàctica de les tradicions discursives epistolars i administratives en aquest temps.This contribution deals with a broad array of morphosyntactic phenomena present in petitory letters addressed to the Junta Suprema, the Spanish governing organ between fall 1808 and winter 1809. The variational status of those phenomena is compared to that manifest in highly elaborate prose from the initial third of the 19th century. The results help in identifying those grammatical phenomena that were being most and least promoted by the end of Early Modern Spanish (ca. 1675-1825) and shed light on the morphosyntactic makeup of epistolary and administrative discourse traditions in that period.Este trabajo aborda un conjunto amplio de fenómenos morfosintácticos presentes en instancias de particulares a la Junta Suprema Central y Gubernativa del Reino durante su periodo de vigencia (de fines de 1808 a fines de 1809) y compara el estatuto variacional de dichos fenómenos en tales cartas con el que puede observarse en la prosa culta del primer tercio del siglo XIX. Los resultados ofrecen indicios de interés acerca de los fenómenos gramaticales más y menos promovidos hacia el fin del «primer español moderno» (h. 1675-1825) y contribuyen a la caracterización morfosintáctica de las tradiciones discursivas epistolares y administrativas en este tiempo