Partint dels dos passatges d’Acarnesos del títol, l’article presenta dues característiques molt peculiars de la construcció de l’obra a la Comèdia Antiga que van lligades entre elles: el tractament de l’espai i del temps i el desenvolupament de l’acció. En combinació, ens mostren com clarament els episodis que aquest gènere presenta en escena no són necessàriament (de fet sovint no són) els que contribueixen més a la progressió de l’acció de l’obra. En la proposta que fem aquí, el desenvolupament més o menys estès d’una escena té a veure més aviat amb la possibilitat que ofereix per a l’insult i la ridiculització